CRÒNICA Sporting Club 2-1 VCF Femení: La Copa s’escapa als últims minuts

La curta història del VCF Femení continuava escrivint-se a Melilla, la Ciutat Autònoma era testimoni de la 1a gran Final amb les valencianistes com a protagonistes. Davant de les xiques de Cristian Toro, l’Sporting Club de Huelva, classificat després de desfer-se de l’Atlètic de Madrid. Les finals com es sol dir, estan per a guanyar.

Amb la pilota en joc, el temps de tanteig va durar fins que les hostilitats començaren amb la pilota que el femení blanquinegre va estavellar al travesser, però malauradament, va ser el conjunt rival el que primer va colpejar al marcador, demostrant, fins el moment, major efectivitat. Al minut 11, l’Sporting Club de Huelva s’avançava a lluminós mitjançant Martín-Prieto. Els nervis i les imprecisions afectaven a les xiques de Cristian Toro que no aconseguien generar el futbol d’intensitat que les havien portat cap a la gran Final de la Copa de SM La Reina.

Va costar calfar la maquinaria blanquinegra però va dins dels últims 15 minuts quan el València CF Femení començà a generar el seu futbol de pressió i atac. D’esta nova marxa al VCF, Mari Paz Vilas, la golejadora gallega, va disposar de la millor fins al moment per als interessos valencianistes. Una jugada, protagonitzada per la dona gol d’este València que tractava de superar a la meta del Huelva amb una vaselina. Finalment, el grup de Cristian Toro havia de fer el camí cap als vestidors amb desavantatge mínim, de l’1 a 0 que desequilibrava el partit en contra de les valencianistes.

Amb 45 minuts per davant i una diferència mínima, la reacció valencianista era necessària i molt factible, no s’havia arribat fins a esta gran Final per deixar escapar la possibilitat de ser campiones. La represa començava amb una de cal i altra de sorra. El VCF, dels peus de Mari Paz prop va estar de reprendre la igualada al marcador, i minuts més tard era Mariajo, meta valenciansita la que salvava a les seues companyes del 2 a 0 per dos voltes.

La pressió del primers minuts, després del temps de descans, van desaparèixer i el conjunt del Túria començà a generar més sensació de perill, gràcies també als primers moviments tàctics nascuts des de la banqueta. Tot i esta bona reacció, faltava el més important, el gol que posarà l’1 a 1.

Un empat que arribava finalment al minut 64. L’autoria requeia sobre la mateixa persona que signava el passe a la Final divendres passat, Karol Férez. Karol, junt a Mariajo, autentiques heroïnes del València CF Femení a esta fase final de la Copa de la Reina.

Amb 25 minuts per davant arribava el moment de saber que equip anava a estar preparat per tal d’afrontar la fase més difícil de partit, qui dels dos conjunt sobre l’herba. A estos moments de delicadesa i concentració màxima, el VCF va caure en una errada que suposava el segon gol per a les andaluses. Martín-Prieto aprofitava l’errada de la saga blanquinegra i en un ú conta ú no errava posant el 2 a 1 al lluminós.

A falta de 5 minuts més afegit, no hi havia altra que donar-ho tot fins a escoltar el xiulet del col·legiat que senyalarà el final de la final. Finalment, el VCF Femení de Cristian Toro no va trobar la forma de igualar el partit per segona volta, tot i que va estar molt a prop. L’Sporting Club de Huelva es feia amb la Copa de la Reina. Per contra el conjunt femení valenciansita tancava la temporada amb una grandíssima temporada arribant a la Final del torneig del KO.

.