CRÒNICA VCF 4-0 Granada: La 4a plaça torna a ser blanquinegra

Victòria cimentada des de la pilota parada –Fuego, de cap; Parejo de penal, per regressar al llocs preats de Lliga de Campions. A la segona part, el VCF va guardar la roba davant l’exigent setmana que s’aveïna, però va castigar amb dos gols a la fi.

El VCF tancava la jornada 33 amb el 1er dels 3 duels que li esperen al VCF al llarg d’est setmana que estrenem. El VCF i la seua afició –convocada per omplir el coliseu de l’Avinguda de Suècia, buscaven davant un necessitadíssim Granada, recuperar la 4a plaça perduda en favor del Sevilla.

Tot i el contratemps de l’horari, la graderia de Mestalla, ocupada per la sempre fidel afició valencianista, anava omplint-se al mateix temps que la pilota començava a rodar sobre el jardí dels blanquinegres.

Els primers compassos de partit atorgava la raó al tècnic visitat, Abel Resino, davant la seua travessa de 2 davanters a la zona d’atac sefardita –Córdoba i Success. Una proposta valenta i necessària a parts iguals davant les urgències visitants. En contra dels de Nuno, poca intimidació als dominis roig-i-blanc. Tímida presència a partit de la pilota parada.

Però va ser prop de l’equador de la primera meitat, quan el VCF despertava de la seua letargia. Una trilogia d’accions que al minut 26 finalitzava amb el 1er gol blanquinegre. Primer, Parejo va protagonitzar la primera arribada a l’àrea del Granada amb cert nivell de perill. El 10 i capità del València va cabotejar amb molta intenció cap a la meta defensada per Roberto. A continuació, una gran acció iniciada per André Gomes, prop va estar de ser gol en pròpia porteria del Granada. Esta acció que va acabar en servici de cantó, va ser el preludi del gol del València CF. Javi Fuego al 26’ s’imposava a tota la trama defensiva del Granada i de cap feia servir el primer gol de la nit (1-0). La llanda s’obria amb un recurs prou habitual per als blanquinegres, la pilota parada.

Tot i la gris arrancada del VCF, en molt poc els de Nuno Espírito Santo demostraven la seua letal pegada. A més a més, un encertadíssim Feghouli prop va estar de fer el segon a l’electrònic.

Va ser a falta de 6’ per al descans, quan Dani Parejo va redimir-se davant Mestalla des d’els onze metres. Esta volta, el 10 de Coslada no va errar i el 2 a 0 ja era tota una realitat al marcador de Mestalla. Un penal que va nàixer provocat per la gran internada protagonitzada per el lateral dret valenciansita Antonio Barragán, qui va ser derrocat per Diego Mainz quan el superava després d’una gran autopassada del defensor del  VCF.

Amb el marcador favorable, Mestalla tornava a recuperar el seu cardíac després de vore com la 4a plaça de Lliga de Campions tornava a dominis dels del Túria. Entre tant, el camí cap als vestidors s’albirava. Sense una clara reacció dels de Resino, la segona part que esperava Mestalla anava a ser per tractar de conciliar la son i no patir cap sobresalt inoportú.

Amb la segona part en marxa, el VCF va tractar de dormir el partit i donar-li el ritme més convenient i dosificant, sempre pensant en l’exigent setmana que espera, on en 7 dies esgotarà el 50% de la competició.

Amb la poca batalla que presentava el Granada, i la clarividència del locals, el moviment a la banqueta preludiava l’inici de les rotacions. Les substitucions buscaven donar oxigen al pilar creatiu i dupla d’atac. André Gomes abandonava el verd de Mestalla per un Enzo Pérez que reapareixia després d’un mes lesionat. Rodrigo eixia per l’argentí, Rodrigo de Paul i per últim, Nuno reemplaçava el seu ‘9’ Paco Alcácer per altre 9 amb el 7 a l’esquena, Álvaro Negredo.

Amb les tres bales ja gastades, el conjunt de Nuno Espírito Santo, va tractar de continuar amb el pla traçat des d’el vestidor, aguantar i desgastar-se el menys possible. La figura d’Enzo Pérez guanyava per dominar la parcel·la ampla de camp i Rodrigo de Paul posava l’electricitat per buscar ampliar diferències.

Afortunadament, esta temporada a Mestalla no hi ha dos sense tres per a sumar els 3 punts. Just quan el partit moria d’angoixa, una passada llarga dirigida cap a Negredo i cedida molt gentilment cap a Feghouli que passava per allí posava el tercer en el lluminós. El Granada totalment abatut, entregava la cullera i per pes arribava de forma consecutiva el 4rt d ela nit, poc comú a Mestalla. El quart gol el signava el tauró de Mestalla. Álvaro Negredo posava el cap per fer pujar el 4-0, a servici d’una gran centrada de De Paul.

El VCF després d’executar una segona part en mode, com comunament es diu, de guardar la roba, davant la turmenta que s’aveïna, encenia la piconadora als últims minuts de partit per finiquitar al Granada, que poc va poder fer davant l’ímpetu de tot Mestalla.

El xiulit final d’Undiano Mallenco no va fer altra cosa que certificar els 3 punts a la casella del València CF que regressa a llocs ‘Champions’. Amb tot al seu ‘puesto’, els de Nuno es preparem per passar pàgina i treballar des de demà a primera hora el crucial duel de dijous a Vallecas, davant el Rayo Vallecano.