Giner: “El que intentem és anar de la mà del club”

L’exjugador i president de l’associació de futbolistes del VCF, Fernando Giner, ha passat pel nostre canal de Twitch per a repassar l’actualitat de l’associació, la qual presidix.

M’alegre entrar en el vostre espai perquè vos interessa el que fa l’Associació de Futbolistes del VCF. El que intentem és anar de la mà amb el club en la mesura del possible. El que venim fent és ajudar als vells companys en les dificultats. A partir d’ahí, en qualsevol cosa que pugam col·laborar, per a poder ser un club gran, també en la faceta humana. El nostre objectiu és que els nostres majors, tinguen una vida digan

Em dedique des de fa huit anys a esta tasca. Pareix que parlar d’una associació és una reunió d’amics. Intente aconseguir que l’associació funcione amb els objectius que té marcats. No em senc representant de ningú, però el càrrec representa tots els entrenadors i jugadors que han passat pel club. Intente que ens sentim tots identificats amb el VCF

Sempre dic que algú ha d’encendre la metxa, però la traca ha d’explosionar perquè eixa mascletà es faça realitat. Això venia d’anys enrere, però amb eixa exigència, el club va entendre que s’havia de fer eixe partit. Va participar molta gent i treballadors del club és van involucrar completament. Esperem que en el futur es puga tornar a fer. Voldriem instaurar eixe dia com el dia de l’aficionat

Ens podem sentir orgullosos d’eixe partit. En eixe moment no eren campions de Copa encara. La gent que va anar va ser per l’orgull valencianista. La gent que transmitix d’una generació a altra el que és ser valencianista. Plorí molt de l’emoció. El VCf està ací des de fa 102 anys, i això és que moltes persones han lluitat perquè el club estiga ací actualment

No va ser gens fàcils que els exjugadors acceptaren. Calia tindre en compte que molts exjugadors viuen a l’estranger. Van vindre tots els que van poder. Això es venia treballant des de feia mesos enrere. Estaven representades totes les generacions

Tenint la cafeteria ens donava molta vida perquè la gent podia entrar del carrer per a poder parlar amb nosaltres. Però amb l’actual situació s’ha hagut de tancar. Pot ser la setmana que ve pugam obrir i intentarem que la gent torne a apropar-se al valencianisme. La nostra associació és oberta al públic i a tot el món. Quan juguem contra equips de fora, ací es retrobaven amb jugadors que hi havien jugat en el VCF. Per això, ens sentim contents que açò es vaja solucionant a poc a poc

Tenim a Jaume i a Gayà que són membres de la Junta Directiva. Com a objectiu de l’associació, hem de tindre en compte que els jugadors del primer equips ens donen un percentatge d’un 0,05% del seu sou. Això representa uns diners molt importants per a nosaltres per a poder destinar-los a bens socials. Aleshores, eixa és la funció principal que tenen

El meu millor moment com a jugadors va ser quan vaig fitxar pel VCF, perquè vore que vas pujant escalons i debutar en 17 anys, és el millor que et pot passar. És un somni fet realitat i és tot un orgull. Per a mi, pujar els escalons del vestidor a poc a poc era la millor sensació, no es pot descriure

El pitjor moment va ser la final de l’aigua al Bernabéu. Al dia següent, vaig anar al club per a renovar el contracte. En eixa ocasió, vaig deixar passar l’oportunitat d’anar al FC Barcelona, però ho vaig rebutjar. Però al final de temporada, no vaig renovar. Vaig anar a altre club, a conéixer altra cultura i això també ve bé. La meua vida professional no hi havia acabat en 29 anys. Vaig tornar a l’Hèrcules i després al Llevant. Puc estar orgullós de la meua trajetòria esportiva

El futbol s’ha convertit en un negoci. Vore el futbol des d’una posició diferent al negoci és història, però este pas és passar-se un poc de la ratlla. Els clubs que volen participar en la Superlliga, també han jugat al seu col·legi i han nascut des de baix. Això no apareix de hui per a demà. Estes coses no es poden fer. Si comencem a fer supergrups, tots voldran fer supergrups. Al final, el fubol el domina l’àmbit econòmic. No sóc partidari d’esta edició de supercracks. El que volen és altre tipus de futbol. No cal ser tan egoistes