CRÒNICA Atheltic Club 1-1 València CF: Teixeira ens furta 2 punts

Símptomes d’urgències al VCF, per com havia transcorregut la jornada. La segona final començava per al conjunt de Mestalla actuant com a visitant. Els de Nuno amb pressió i amb un onze circumstancial començaven competint bé davant el conjunt biscaí.

Tot i el domini que mostrava el conjunt blanquinegre al verd de l Nou San Mamés, les ocasions es venien cares al partit. Va ser prop de l’equador de la primera meitat, quan l’esglai va botar al VCF. Primerament, Alcácer sorprenia a Iraizoz amb un llançament des d’el cantó de l’àrea que prop va estar Rodrigo de repescar.

Desafortunadament, al naixement d’esta primera ocasió, amb perill, per als de Nuno, Piatti havia de ser substituït quan sentia una punxada a la part posterior de la seua cama dreta. Verdaderament, completar la visita a Bilbao de la forma més satisfactòria estava sent missió complicada. Per recompondre l’onze, Nuno donava entrada a Rodrigo de Paul, situant-lo al trivot que formava Piatti, Rodrigo i Feghouli. En detriment, l’hispà brasiler queia cap a la banda esquerra. Els esglais no van quedar ahí. Minuts abans, el portuguès, André Gomes havia de passar per la banda per ser ates d’una bretxa al cap, fruit d’una trompada amb el seu company, Otamendi.

El contratemps de l’eixida de Piatti del camp, suposava la desaparició de l’equip valencianista al camp. Un fet que aprofitava els lleons dirigit per Valverde que ofegaven als hui, blanc impol·lut, fins al punt de demanar el descans com l’aigua. Una volta el xiulit marcava el camí per als vestidors, Athletic i València es deixaven la feina per a la segona meitat.

Amb l’inici de la segona part, l’Athletic botava al verd com un escamot de guerra. A pilota parada, la graderia de la nova catedral a Bilbao veia el gol de cap de Mikel San Jose, però Diego Alves evitava la major protagonitzant una gran parada.

El curtcircuit a la màquina blanquinegra era evident i l’equip local aprofitava per realitzar el seu primer canvi. Valverde, sabedor de la inoperància al centre de creació valencianista, clavava altre home a la medul·lar com era Beñat.

De nou, al minut 10 de la segona, el València suava al vore com Otamendi actuava de porter esborrant una pilota que es colava per el segon pal de la meta de Diego Alves. Per segona volta en pocs minuts, els lleons rugien, però amb la formula de fer callar als lleons presents a San Mamés, el València silenciava l’estadi bilbaí amb el gol de Rodrigo de Paul al minut 61. Brillant jugada iniciada per Rodrigo amb el gran detall de Paco Alcácer deixant passar la pilota i finalitzada per el de Sarandí.

Amb el 0-1, per fi, al lluminós de San Mamés, els de Nuno aconseguien temperar els nervis. Un nervis que a més, canviaven de barri. Ara era el bloc biscaí qui no veia les coses amb la mateixa claredat que als primers minuts de la segona part.

Si Valverde, volia tranquil·litat i domini, el futbol va no escoltar els desitjos del tècnic basc. Inclòs el València va disposar d’un parell d’ocasions per ampliar la renta per 2. Fins ací el futbol. La primera polèmica del partit arribava quan el col·legiat enviava abans d’hora a Nicolas Otamendi als vestidors, per una expulsió més que discutible, quan l’argentí era el verdader objecte de falta. El segon reprotxe arribava amb l’empat d’Aduriz en el minut 90. El valencianisme demana un possible fora de joc del ‘9’ guipuscoà.

Amb el xiulit final, el partit es centrava únicament amb els polèmics 10 minuts finals de partit,obviant els 80 anteriors. Cert és que minuts abans els blanquinegres van disposar d’ocasions per poder tancar el partit. L’empat davant l’Athletic, torna a distanciar als de Mestalla amb el seu més immediat perseguidor, el Sevilla, per un punt, 62 per els 61 dels andalusos.