València CF-Vila-real CF: Un derbi ja forjat amb els anys

15 anys de derbis entre blanquinegres i groguets, han obert escletxes entre ambdós conjunts, que fan de les relacions institucionals, cordials i educades, molt lluny de les relacions de finals de segle XX.

València-Vila-real, un derbi ja forjat al nostre futbol, i on gràcies al pas del temps, ens ha deixat grans moments de futbol. Les realitats actuals dels dos conjunts fan d’este partit, quelcom més que un enfrontament a 90 minuts amb 3 punts en joc.

Esta relació entre els de Mestalla i els del submarí groc, va ser de pura germanor coincidint amb les primeres campanyes dels de la Plana a la màxima categoria del futbol espanyol. Tant bona era la relació que fins i tot el conjunt de la província de Castelló servia de punt per perfilar a les joves promeses blanquinegres com David Albelda o Miguel Angel Angulo. Les directives, de la mateixa família –Els Roig, també col·laboraven a eixe caldo de bon ambient entre les dos entitats.

Però amb el pas de les temporades, el Vila-real va créixer fins al punt de lluitar per els mateixos objectius que els de Mestalla. Arribats a eixe punt les relacions entre les directives i les aficions van girar 180º. La germanor de finals dels 90 van deixar pas a la més pura rivalitat dels 2000 fins ara. Els motius que portaren a obrir estes escletxes; fitxatges, eliminatòries europees i descensos.

Precisament, el descens que va patir el conjunt groguet al 2012 va gestar-se, quasi, sense voler a l’estadi de Mestalla, durant les últimes jornades de la Lliga. Un gol de Jonas al temps d’afegit va fer botar al president del Vila-real, Fernando Roig. Aquella innecessària victòria valencianista va catapultar al Vila-real cap a la divisió d’argent del futbol.

Afortunadament, tot i el fort clima de rivalitat existent, tot queda a un plànol d’esportivitat entre ambdós clubs, sense tindre que lamentar conflictes majors tant als partits disputats a Mestalla com al Madrigal. Un derbi que sumarà la seua edició numero 55 entre partits oficials i amistosos, i en el que de moment el VCF ha assaborit la victòria 24 voltes, la indolència de l’empat 12 voltes i l’amargura de la derrota altres 18 ocasions. Mestalla, es prepararà una volta més per disfrutar d’un dels millors partits a la nostra competició nacional de futbol.