València Bàsquet guanya i convenç en la tornada del capità (83-61)

València Bàsquet va aconseguir la dècima victòria consecutiva en Lliga Endesa davant Baskonia en una de les millors actuacions d’aquesta campanya, amb la solidesa defensiva com a clau (soles 61 punts encaixats), i un recital coral dels homes de Ponsarnau que van demostrar que al seu màxim nivell poden competir amb els grans europeus.

I això que una vegada més aquesta temporada, els taronja van protagonitzar un primer quart dubitatiu, amb excessives concessions darrere i amb Kalinic com a únic home de referència en ambdós costats de la pista.

Per no parlar del 0/8 en triples, fruit de la poca paciència col·lectiva i de la falta de solucions que comença a ser una tònica constant. La millor notícia del primer quart, i no és per a menys va ser la tornada de Dubi, que amb 4 punts va maquillar el resultat a la fi del parcial i seria clau en la reacció valenciana.

Pel que fa a Baskonia, on Henry no havia tingut minuts encara, el veterà Dragic estava sent el millor dels visitants amb 10 punts. Ponsarnau reaccionava ficant quatre ‘baixets’ i un triple de Saneme canviaria la dinàmica taronja per complet.

Una major intensitat defensiva, a més del dinamisme de Klemen i l’astúcia de Vives, van provocar un parcial de 17-2 favorable, que deixava València Bàsquet per primera vegada amunt en el marcador.

I així arribaria el partit a l’intermedi, amb el València Bàsquet que ens agrada a tots, un equip seriós, compromés darrere i amb la sensació de bloc compacte. Ara ens quedava comprovar si duraria o serien falses il·lusions.

En la reanimació, van pujar les revolucions del xoc, qui s’encarregaria sinó que Nikola. El guerrer serbi deixava clar en 3 minuts de parcial que no permetria caure la intensitat dels taronja i se n’anava al banc amb 14 punts en la butxaca.

I a diferència d’altres ocasions la seua absència no es notaria tant, ja que Klemen i Tobey agafarien el relleu i posarien la màxima al marcador (+12). Baskonia començava a desesperar-se i ja sumava 11 pèrdues, que estaven frustrant els seus intents per a igualar les forces.

Un triple final de Labeyrie en resposta al de Vildoza, permetria als de Ponsarnau arribar a l’assalt final amb 15 d’avantatge, després dels millors 10 minuts que es recordaven a la Fonteta aquesta campanya.

Tot eren bones notícies per a València Bàsquet, i és que després de dos mesos, Vanja Marinkovic tornava a les pistes per disputar els minuts finals d’encontre. El recital taronja ja era reial, i és que el retorn de Dubi pareixia haver-hi connectat a la resta de guerrers.

I per a recital, l’últim quart de Pradilla, que va traure la txistera per a anotar 9 tants en 7 minuts demostrant el talent que desprén el jove jugador taronja. L’últim en sumar-se a la festa va ser el ja mencionat Vanja, que aconseguia els seus primers punts i un ‘gorro’ brutal.

En definitiva, un partit quasi perfecte, sense dubte un dels millors de la temporada, on els de Ponsarnau van anul.lar Baskònia i demostraren a tota Europa del que són capaços. Amb aquest nivell València Bàsquet pot somniar en gran.