CRÒNICA Elx 0-4 VCF: Piconadora taronja al Martínez Valero

El VCF es desfà de l’Elx amb 4 gols i demostrant, quan resten 10 jornades, que tot es possible al vestidor de dirigeix Nuno Espírito Santo.

Encara quedava gent per agafar el seu seient a l’Estadi Martínez Valero, quan Otamendi ja avisava gracies a l’estratègia la meta il·licitana. Els de Nuno des de ben prompte van començar a tractar d’estrenar l’electrònic, tot i com s’indicava en tònica de prèvia el conjunt blanquinegre arribava amb absències importants com les de Rodrigo i Enzo Pérez.

L’Elx pareixia llevar-se la pressió de l’inici de partit amb arribades ben construïdes, però de nou, la feblesa defensiva franjiverd permetia en massa facilitat vore les millors ocasions amb perill i amb Alcácer i Piatti com a protagonistes. De fet, arribats al primer quart d’hora de partit, el VCF ja foradava la xarxa il·licitana, això si el col·legiat l’anul·lava senyalant posició no reglamentaria de Paco Alcácer.

El conjunt dirigit per Fran Escriba continuava mostrant bones maneres amb la pilota, però per a este València modelat per saber patir i defensar quan toca, colpejava més fort qual li tocava. Aixó si, l’efectivitat continuava sent el dèficit dels de Nuno. A l’equador de la primera meitat, Feghouli tornava a fer alçar al vora més de 2000 aficionats valencianistes presents a les graderies del feu franjiverd.

L’activitat valencianista continuava tot i portar només 30 dels 90 minuts reglamentaris. Alcácer al 31’ tornava a ficar el baló dins la xarxa, però de nou, l’assistent de Fernández Borbalán assenyalava posició de fora de joc.

Just quan s’albirava el temps de descans, el València CF aconseguia definitivament trencar el pitxer. Després d’un bona combinació iniciada per Gayà, André la finalitzava espentant l’esfèric dins la meta defensada per Tyton, fent el primer de la nit.

Amb la fi dels primers 45 minuts, el VCF aconseguia l’anhelat avantatge després de intentar-ho en diverses ocasions per començar a certificar els 3 punts.

Amb el regrés al verd, el VCF tornava a botar al camp amb una marxa més que el rival, demostrat amb el tercer gol anul·lat per als interessos dels de Mestalla.

Prop va estar Alves de fer perillar la seua continuïtat al partit amb una eixida prou complicada que podria haver suposat la seua expulsió. Però després de l’esglai circumstancial, el VCF va continuar amb el seu únic objectiu de certificar 3 punts més. Al 57’, esta volta si, Paco Alcácer posant el peu de primeres, la seua especialitat, feia el segon a l’electrònic del Martínez Valero, 0-2.

Este quasi definitiu gol va deixat tocat i afonat als locals que es veien acorralats davant la fermesa de tot el bloc blanquinegre. A més de tractar de fer el 3er, els de Nuno començaren a cantar la nana al partit amb una possessió excessiva que deixava a les clares el domini que hui ha mostrat el València CF.

El pitjor encara estava per arribar per a l’Elx quan rebia el 0-3 i l’autor del gol era un propi jugador local, Enzo Rocco. El xilè espentava la pilota tractant de tallar la centrada d’Antonio Barragán.

El partit ja era història tot i que encara restava quelcom més de 10 minuts, però este València esta famolenc, tot just quan entrem en la fase final de la Lliga i Otamendi va fer proba d’eixa fam fent el 4rt de la nit, de cap a l’eixida de corner. 0-4 i xiulit final. Amb el marcador ja inamovible, el València aconsegueix allargar la ressaca fallera sumant 60 punts i posant-se momentàniament, a 5 del líder tot  just quan s’enfronten primer i segon classificat. El més important, el 3er escalafó de la competició serà una setmana més per als de Mestalla.