Atlètic de Madrid-VCF: Duels d’alt voltatge i comptes pendents

El Calderón, demà a partir de les 21h, serà testimoni d’un partit que barreja molta història al nostre futbol.

Atlètic de Madrid-València CF, un autèntic luxe poder viure este partit, a estes alçades de la temporada on el conjunt matalafer, arriba un punt per davant dels blanquinegres. Una demostració del nivell competitiu dels dos equips i que fan que la lluita per la Champions i la Lliga es trobe en un puny. El de demà, suposarà el duel nombre 200 entre atlètics i valencianistes, amb 78 victòries per a madrilenys, 76 per a valencians i un total de 48 acabats en taules.

Esta actual igualtat, també es trasllada a la classificació històrica de la Lliga. El València, en este cas, a esta taula classificatòria, guanya als madrilenys, tot i que les diferencies a les últimes campanyes entre ambdós conjunts han fet reduir esta escletxa positiva als interessos blanquinegres. Ara mateix, la cosa es troba en una diferencia de 20 punts entre el València, 3er millor equip de tot el futbol espanyol amb 3272 punts, i l’Atlètic, 4rt amb 3252 punts.

Sense deixar passar el futur, el València CF als últims anys ha agut de patir massa colps amb el conjunt del Manzanares, sent el protagonista encarregat de tallar el cap als blanquinegres i amb la polèmica servida. Tots recordem els ¼ de final de l’Europa League 2009-10 amb el pit al descobert de Nicola Zigic, les semi finals a la mateixa competició a l’any 2011-12, on els de Mestalla res pogueren fer per tal de frenar al seu major depredador en aquella època, Radamel Falcao o l’eliminatòria copera de la temporada passada.

Seguint posant la vista enrere, el VCF no aconsegueix viatjar fins a València amb els 3 punts des dels febrer del 2011. En aquella ocasió, va ser gràcies al doblet de Joaquín, l’encarregat de segellar la feina com els bons mestres, que firmarà l’última victòria blanquinegra a terres matalaferes. Des d’aleshores, els de Mestalla només ha pogut sumar 2 punts en les últimes 3 visites al territori ‘Apache’.

Ja ubicats al present, els equips dirigits per Diego Simeone i Nuno Espírito Santo, estan demostrant que partit a partit, es pot lluitar per més que una plaça de classificació cap a la Lliga de Campions. El primer que va desmuntar eixa tesis va ser el conjunt roig i blanc, amb la consecució la campanya passada del títol nacional de Lliga i el sub campionat d’Europa, on estigueren a alguna cosa més de 60 segons d’abastar-ho. Ara, tant atlètics com valencianistes, dins de les seues limitacions pressupostàries demostren al verd, la màxima expressió de competir cada cap de setmana per 3 punts.

Del que portem de campanya, els dos equips estan mostrant unes similituds sorprenents. En les 25 jornades que es duen jugades, els nombres d’ambdós conjunts son pràcticament com dos gotes d’aigua. 54–53 punts, 17–16 victòries, 5–4 derrotes, 50–45 gols a favor, 22–21 gols en contra. Uns nombres que vistos des d’ací, a la Capital del Túria, fan créixer la moral després d’anys obscurs i degut a que es comparen amb qui actualment és el vigent campió de la Lliga de futbol a Espanya.

Moltes dades i enfrontaments passats que, de segur, conviden a pensar que demà hi han en joc més que 3 punts. I diem 3, perquè cap dels 22 protagonistes al verd voldrà repartir com a bons germans.