Colp de realitat a Mestalla

El VCF afrontava la visita del Reial Betis en la cinquena jornada del campionat lliguer amb la intenció de donar continuïtat a les bones sensacions obtingudes al Reale Arena davant la Reial Societat. Per al duel,
Kangin Lee, únic mig punta de l’equip eixia d’un onze amb moltes carències.

I en la primera part ho va notar el conjunt de Javi Gracia, al que li va costar un món enllaçar amb l’atac i crear superioritats entre línies. Amb els dos davanters desconnectats i sense gaudir de profunditat en el joc, el Reial Betis es va mostrar molt superior amb Canales, Fekir i Joaquin jugant a plaer.

A la inactivitat ofensiva, es va sumar la passivitat defensiva quan els atacants del Betis enllaçaren fins a quatre passades dins l’àrea de Jaume fins que Canales, amb un moviment de pura classe, va fer pujar el primer al marcador.

Si ataques mal i defenses pitjor, és molt difícil aconseguir altra cosa que no siga anar per darrere al marcador. Tan sols una ocasió de Maxi a passe de Guedes va poder gaudir el València en 45 minuts. 0-1 i gràcies.

Després del pas pels vestidors, l’encontre seguia la mateixa senda amb Jaume mantenint al València en el partit i Javi Gracia va refrescar l’equip donant entrada a Kangin i Álex Blanco en lloc de Guedes i Jason. Però lluny de millorar, el conjunt de Pellegrini va seguir dominant per complet el partit i Tello va fer el segon.

Amb el 0-2 i amb el VCF mort, s’acabà el partit. Dur colp de realitat per a un VCF paupèrrim, que ni tan sols tingué opcions de puntuar a Mestalla.