El VCF arranca la segona volta en llocs ‘Champions’ després de superar al Sevilla (3-1)

El valencianisme tornà a disfrutar d’una nit gran a Mestalla. Superava al seu més directe rival per les places europees per 3 gols a 1. Parejo amb un doblet, Alves salvant els mobles i Javi Fuego rematant la feina van fer que els 3 punts es quedaren a la Capital del Túria.

El xiulit oficial era per a les 21h. però de nou Mestalla volia avançar-se al lluminós i dos hores abans ja omplia l’avinguda de Suècia. Prop de 5000 persones espentaven a l’equip de Nuno cap a la victòria.

Amb les graderies de Mestalla ja a rebentar l’ambient no va variar un àpex. La pilota rodant i les primeres arribades blanquinegres, van fer la resta. La línia de 3 formada per Parejo, André i Enzo assistint la dupla atacant hui, començava prompte a demostrar que la setmana de treball no havia sigut en va.

Tant anava el pitxer a la font que al remat es va trencar. Pilota a l’espai cap a Negredo i el vallecà que era objecte de penal comés per Diogo. Al minut 18 de la primera, Parejo no perdonava des d’els 11 metres i els de Nuno ja comandaven al marcador. Tot i manar en el marcador, els blanquinegres i la tota la parròquia es trastornava davant el infame arbitratge al qual s’assistia. Però res ni ningú podia parar a este València i amb una boníssima contra, Parejo signava el segon de la nit. Al minut 32 el partit pareixia ser un passeig en barca amb el 2 a 0 i, a més a més que, els d’Emery no oloraven per quins camins anava el partit.

Però la deplorable actuació arbitral encara va encendre més als valencianistes reunits i 4 minuts després del 2-0, el col·legiat assenyalava els onze metres després de que Diogo caiguera a la piscina per una suposat derrocament de Parejo dins de l’àrea. Alves poc va fer i Bacca va retallar per als interessos dels de Nervión enganyant bé al meta brasiler. Però la cosa no va quedar ahí, 4 minuts més tard, al 40’, l’aragonès Jaime Latre tornava a llastrar als de Nuno amb altre penal en contra. Mestalla no podia creure’s com de ràpid una única persona amb un xiulit podia carregar-se el partit. Però Diego Alves no perdona dos voltes i ara si endevinava el xut del colombià Bacca. Prop del descans, els valencianistes salvaven la casa i es mantenia el 2 a 1 favorable. Amb la senyal del descans el trio arbitral va rebre el seu merescut veredicte de Mestalla.

Als pocs segons d’arrancar la segona meitat Mestalla va tornar a clamar davant una agarrada al braç de Rodrigo que el va tombar. Esta volta el col·legiat va fer orelles sords. Per al València CF no va ser un contratemps i amb la represa en marxa va tornar a començar a jugar en mode piconadora. Tot i la mínima que mostrava el lluminós de Mestalla, el conjunt andalús continuava sense fer acte de presencia al verd de l’avinguda de Suècia.

Al 11 de la 2a, Mestalla es llevava de damunt tensió i quilos de sobra. Javi Fuego amb un potent xut a la soca del primer pal posava el 3er a l’electrònic, després d’una gran acció de Rodrigo. L’avantatge de 2 gols provocava que el VCF prenia el comandament del joc mentres que el rival es dedicava a posar en pràctica el joc dur, fruit de la impotència.

El minuts passaven, Mestalla disfrutava davant els seus. El pitjor, els blanquinegres desbarataven oportunitats i la diferència no s’ampliava. Cosa que no impedia que els 3 punts foren menys vàlids, al contrari, amb els 90 minuts complits el València superava al Sevilla en la taula classificatòria, sumant 41 punts i de pas per el que puga passar, el golaverage, en un hipotètic empat a punts, era per al València CF. Després de 180 minuts disputat amb el conjunt hispalense, els de Nuno havien demostrat molt més i amb el començament de la segona volta el VCF ja ho demostrava mirant la classificació.