Deixa’t estar de romanços

S’ha presentat un nou projecte esportiu basat en la cantera, una projecte a llarg termini que en uns anys pot donar rèdit, però la revolució ha de ser a poc a poc i no intentar ficar el terrat abans de fer els ciments de la casa. I el principal ciment es continuar tenint un València CF que puga competir amb els grans, i el camí més curt per a obtindre-lo és la renovació d’Ernesto Valverde.

Estic convençut de que no és l’únic entrenador bo per al València, però costa tant atinar, que per a una vegada que el València ha escollit amb criteri i ha tingut sort, cal fer que fer tot el possible per a que continue. Des de Benítez és el tècnic que més ha canviat a l’equip, ha fet que el València tinga ànima, personalitat i il·lusió. Un aspecte a tindre molt en compte si es vol plenar un estadi cada dia mes vuit com Mestalla, que entre els preus alts i la absència de il·lusió i bon futbol, s’ha anat buidant.

Els discursos dels directius poden ser més o menys il·lusionants, però els fets son reialment els que plenen estadis. Valverde ha ficat d’acord a tots els estaments del valencianisme; a l’afició que va mostrar a Getafe el seu idil-li amb el tècnic; a els que estan en el Consell d’administració del VCF actualment; i als que entraran en breu al Consell. I el més important, han convençut a uns jugadors que ja saben a que juguen, que estan rendint a un gran nivell i que estan jugant al seu lloc o en posicions on lluïxen més que abans.

Valverde ha revaloritzat al equip, i jugadors com Parejo, Guardado, Banega o Mathieu han passat de secundaris a protagonistes en majúscules dels partits.

Si finalment el tècnic continua, el VCF té una bona base amb la que treballar per a intentar fer coses importants, en cas de que no continue cal començar de nou de zero i atinar amb el tècnic escollit. Per això crec que el camí més ràpid és renovar a Valverde, no desfer el equip, i a partir d’ahí es podrà anar donant pas a canterans com Salva Ruiz, Albert Dalmau, Carles Gil, Carlos Delgado, Paco Alcácer o José Gayà per nomenar alguns dels més destacats.

La il·lusió és molt fàcil de perdre i molt difícil d’aconseguir, i almenys a mi, un València amb Valverde al capdavant me il·lusiona prou. Aixi que ens deixem de romanços i anem a convèncer al tècnic de que açò no és una guirigall i que podrà treballar a gust a València.