Ni Beckham ni Zidane, Albelda és el més gran

Ací en la Comunitat hi ha una dita popular que diu: “de fora vindran que de casa mos tiraran”. Moltes vegades, massa, apreciem molt més el que ve de fora que el que tenim a casa. El cas és que ací s’ha idolatrat a un Illie que va fer mitja temporada bona i s’ha xiulat a un Juan Sánchez amb millors números que el romanés. S’aplaudien totes les bromes de Viola perquè tenia un pentinat curiós i ballava bé, i en canvi es xiulava a Angulo cada vegada que feia un passe dolent. Exigim més al de casa que al de fora, som així, no anem a canviar ara.

Però quan arriba l’hora de parlar d’Albelda el debat empitjora i la la discussió puja de to i les acusacions entre d’uns i altres dixen els debats del “tómbola” a la altura del betum. Molta gent no li perdona que denunciara a Juan Soler, una errada que el mateix Albelda s’ha encarregat de admetre. Però el temps fica i lleva la raó, i Juan Soler no només es va carregar a 3 icones del valencianisme, sinó que va estar a punt de fer desaparèixer l’equip.

En canvi el temps ha ficat a Albelda com un dels jugadors més importants de l’historia del València. L’equilibri del millor equip que ha tingut mai la ciutat. Un jugador compromès, valencianista, essencial i referent. Si el València fora un club anglés estic segur de que Albelda, al igual que han fet Giggs, Gerrard, Scholles o Shearer, es quedaria al seu equip de tota la vida per a acabar la seua carrera esportiva, però com açò és el València el mes normal seria pegar-li la puntada, com es va fer amb Baraja o Arias per exemple.

Fa uns mesos, quan Pellegrino havia arraconat a la banqueta i la graderia al etern capità, quan Gago feia el que volia i l’ambient al vestidor estava enrarit (o podrit), Albelda va decidir anar-se’n a provar fortuna a un altra lliga. Va reprendre les classes d’anglés, i va manifestar que a un 95% se’n aniria al acabar la temporada. Doncs be, la situació ha canviat en qüestió de mesos, ara Albelda torna a ser un jugador important dins dels plans de Valverde, el bon ambient ha tornat al vestidor, els resultats acompanyen, i a l’horitzó es veu encara la possibilitat de jugar Champions l’any que be.

Amb esta nova situació el jugador de la Pobla Llarga s’ha plantejat continuar un any més i acabar la seua carrera al València. Independentment de que caiga be o caiga mal, a Albelda li han dut 13 “substituts” i cap li ha llevat mai el lloc al mig del camp, i des del mateix vestidor tenen la sensació de que quan juga Albelda, els seus companys juguen millor, especialment Parejo i Banega. Sempre és necessari un jugador amb l’autoritat necessària per a “pegar un arre” quan algú se’n ix de mare, i la persona més legitimada en ixe vestidor és David Albelda.

Ara es el moment del València de demostrar que és un club gran, i al igual que es va fer en Carboni, és el moment d’oferir-li a Albelda la renovació. No només per tot el que ha sigut, que també, sinó per el que encara és i representa esportivament en el terreny de joc i dins del vestidor. Altres han guanyat títols amb Zidane o Ronaldinho, però ací quan s’han guanyat títols ha sigut amb jugadors con Albelda, això que no ho oblide ningú.

*Aclariment: no sóc amic d’Albelda, i l’he criticat moltes vegades, però senyors, al Cèsar el que és del Cèsar, preferisc 11 Albeldes al València que 11 Gagos.