L’estiu més llarg del València CF

La Champions està més complicada que defensar la gestió de Juan Soler (cosa que jo mai faré). Tot fa indicar que l’any que ve el València jugarà en l’Europa League i després de 3 anys seguits en Champions, no motiva massa a ningú la segona competició europea. Sense l’ali-cient esportiu es presenta per davant una temporada de transició, que potser siga a priori poc il·lusionant, però que et brinda l’oportunitat d’afrontar canvis importants de model que et facen mirar al futur en optimisme.

El primer que cal aclarir és qui mana en el València. Fins al 4 de juny el Consell ocupa un poder inexistent i supeditat a la Fundació.

Però la mateixa Fundació el 27 de Agost podria canviar totalment si no poguera fer front al pagament dels interessos del deute amb Bankia. També diuen alguns que hi inversos que volen comprar el club. En este ambient de provisionalitat i de carestia de recursos econòmics, qui finalment ostente el poder te per davant una oportunitat d’or per a canviar de model esportiu. Si els encarregats són els actuals patrons de la Fundació, la intenció almenys és bona, ara falta que es concrete en fets.

El València del futur no pot gastar 20 milions en Víctor Ruiz, Piatti i Cissokho. No pot pagar 3 milions per suplents comValdez ni 2 per Barragán, i no pot deixar que jugadors com Carles Gil, Portu, Alcàcer, Michel, Dalmau o Delgado se’n vajen sense haver-los donat l’oportunitat de demostrar si són o no són vàlids per al València. El model ha de ser aquell que li donà èxits: un equip amb una base de canterans implicats, jugadors nacionals amb fam, i estrangers que donen un plus de qualitat a l’equip.

És un canvi que no es pot fer un una temporada ni en dos, però este estiu, sense la obligació de competir en Champions i amb una situació econòmica delicada, és un bon moment per a fer neteja en el vestidor, i per a donar l’oportunitat de competir a gent jove de la casa.

Alguns diran que Valverde no travessa per la cantera, però en Bilbao quan no tenia altre remei ho va fer, i ací en Valencia amb una pretemporada per davant per a comprovar el nivell dels canterans, estic convençut de que pujarien alguns joves del planter al primer equip. I per als que pensen que amb canterans no es pot competir per a entrar en Champions, que miren a la Reial. A més la lliga espanyola està en procés de reestructuració i com fera en el seu moment el Calcio italià, cal sanejar el futbol, estalviar i reduir pressupostos. I en este panorama la classe mitjana baixarà el rendiment i per tant la competència per les places nobles no serà tan dura.

El València basket ja ho va fer, va reduir pressupost, va deixar de fixar estrel.les cares i sense compromís com Shammond Williams i Rebraca (amb Llorente com a cap) i va travessar per gent amb fam però sense tan de nom. Una fórmula que vàlida en temps de crisi que s’hauria d’aplicar ja des d’este estiu que es presenta com el més llarg dels últims anys.