CRÒNICA: El València CF cau en l’intent de remuntar a l’Arsenal i diu adéu a la final de Bakú

El primer gol el marcava Mestalla. Dos hores abans de l’inici de partit, l’afició valencianista ja havia inundat l’Avinguda Suècia esperant el bus de l’equip. Una espectacular rebuda demostrava que els valencianistes confiaven a donar-li la volta al marcador i obtindre un bitllet per a Bakú. Per davant, 90 minuts de sofriment i esperança.

Els de Marcelino arrancarien amb ganes de menjar-se la gespa, demostrant que volien remuntar este partit i aconseguir la segona final de la temporada, i amb un Mestalla de fons que pareixia una caldera. Els jugadors, contagiats per la grada, anaven al 200%. Al minut 10, amb un contraatac de llibre, Gameiro culminava la jugada i posava l’1 a 0. Les opcions de passar, cada vegada més a prop. Però l’Arsenal, en l’única jugada que tindria, empatava l’enfrontament amb un gran tir d’Aubameyang.

L’equip seguia lluitant per a fer el segon. Els d’Emery, tot i no atacar massa vegades, sempre que arribaven ho feien amb perill. Lacazette tiraria una raspant el pal, però per sort, el baló eixia fora. Al descans, després de 45 minuts amb molta intensitat, els equips marxaven a vestidors amb el marcador igualat. El València CF necessitava fer 2 gols més si, almenys, si volia força la pròrroga.

Però la segona part anava a arrancar de la pitjor manera possible. En el minut 50 l’Arsenal li pegava la volta al marcador. Mestalla quedava silenciat. El somni de Bakú era cada vegada més complicat, encara que Gameiro, en el 57, feia el gol de l’esperança i empatava altra vegada el marcador. Però tot i buscar el tercer, seria Aubameyang qui el faria en el 68. El València CF, altra vegada per darrere del marcador. Era l’adéu a una final europea.

Finalment, amb altre gol d’Aubameyang en la recta final (2-4), l’equip s’acomiadava de la UEFA Europa League. Esta vegada la remuntada no havia sigut possible. Ara, toca centrar-se en aconseguir l’objectiu Champions i en lluitar per alçar el títol de la Copa del Rei el pròxim dia 25. No està tot perdut.