CRÒNICA 0-1: L’Eibar mata en l’últim minut les opcions de pujar a la quarta plaça

El València CF va fer tot el possible per a guanyar a la SD Eibar, però, al final va patir una dolorosa i cruel derrota en el descompte per 0-1, en un partit molt disputat en el qual els de Mestalla van disfrutar de moltes ocasions de gol, però en el qual no van tindre l’efectivitat necessària per a aconseguir un bon resultat.

Amb quatre novetats en l’onze respecte al xoc en el Wanda Metroplitano, l’equip blanc-i-negre va eixir a la gespa amb una pressió alta sobre l’eixida de pilota de la SD Eibar. La idea era marcar prompte i, en el minut 13, una falta directa botada per Parejo va ser enviada pel meta visitant a córner en la primera acció seriosa de perill valencianista. I Gayà, cinc minuts després, li va pegar molt fort, però se’n va anar alt per poc.

Amb el pas del temps el joc va passar a ser controlat pel València CF. No obstant això, les dos línies defensives visitants no deixaven espais i, fins i tot, va tindre una ocasió molt clara en el minut 26 en una cabotada de Jordán en el segon pal que Neto va posar el braç de forma espectacular per a evitar el primer gol dels de Mendilibar.

Després del descans, els de Marcelino van oferir una velocitat més alta. No hi havia una altra opció i molt prompte van crear perill en l’àrea de la SD Eibar amb passades ràpides i obertures a banda. En el minut 55 va entrar Carlos Soler per Ferran en un intent de donar una altra volta de rosca a l’atac blanc-i-negre. I això va succeir. Gameiro, a l’hora de joc, va disposar de dos claríssimes ocasions per a marcar, la primera detinguda per Dmitrovic i la segona va llançar alt.

Ja era un altre partit. Amb tan sols un color, el blanc-i-negre. Només faltava encertar en una de les arribades al marc de la SD Eibar. Eixe ímpetu i coratge es contagiava en la gespa. Coquelin ho va intentar des de lluny, però va marxar alt per poc. I en el minut 76 va eixir Rubén Sobrino per Coquelin en un canvi molt ofensiu. Sí o sí, només valia guanyar. Mestalla animava conscient del molt que es jugava el seu equip que lluitava amb totes les seues forces i acusant un calorós matí.

Marcelino va disposar, amb l’última entrada de Santi Mina, un València CF amb quatre davanters a la recerca d’eixe gol miraculós que li donara la victòria. I la va tindre el gallec en un gran centre de Gayà que el de Vigo no va poder aprofitar. Però el pitjor estava per arribar amb el 0-1 en temps de descompte obra de Charles davant un València CF descol·locat en el seu intent de guanyar. Del 1-0 es va passar al 0-1 en un dramàtic i inesperat final. Una autèntica pena.