Kempes presenta la seua autobiografia a Mestalla: “És molt bonic tornar a casa i festejar el Centenari”

Acompanyat per la seua dona Julia i els seus fills, en un abarrotat Casal de Mestalla, Mario Alberto Kempes ha presentat l’obra ‘Matador. La meua autobiografia’, de l’editorial Sargantana, en la qual es repassa la vida i la trajectòria d’un dels futbolistes més destacats en els cent anys de vida del València CF. “Esta és la meua casa, no hi ha millor lloc per a la presentació”, va reconéixer l’astre argentí.

Emocionat en veure tantes cares conegudes, com les d’exjugadors com Ricardo Arias o Darío Felman, per exemple, el ‘Matador’ va reconéixer sentir-se molt feliç des que va arribar a València per a participar en els actes que el Club ha preparat per a commemorar el seu Centenari: “És realment bonic tornar a casa, estar amb la gent i festejar el Centenari. El dilluns vivim una cosa molt bonica, a mesura que anàvem passant pels carrers la cua de gent que ens acompanyava es feia molt més gran i era impressionant. No em vaig imaginar mai l’estima que continua tenint la gent per la bandera del València CF, era una rèplica, però continua tenint molta força. Va ser molt bonic i emotiu, amb molt de sentiment”.

La presentació del llibre, replet d’anècdotes i curiositats viscudes al llarg de la seua carrera, va ser una excusa per a tornar a reunir-se amb gent de l’època i recordar els seus inicis a la ciutat de València en els quals “dormia de dia i no podia de nit”, fins que va arribar el primer partit oficial i va començar a marcar gols: “Pasieguito em va portar i els gols van ser la meua presentació”. Va marcar cinc gols en les quatre primeres jornades de lliga.

Entre els moments que va recordar va estar la final de la Copa de 1979 disputada davant el Reial Madrid, títol que es va conquistar amb doblet de Kempes, i que abans de tornar a València van celebrar “a l’habitació amb Rafa, el preparador físic, al qual li va donar un patatús”. El seu ídol era Pelé, per la qual cosa tant li van parlar ja que només el va veure en vídeo després, i encara que el seu iaio va intentar que fora de Boca Júniors no el va aconseguir. “Quan vaig veure com patia… em vaig dir, no puc ser seguidor de Boca”, va assenyalar l’argentí.

Ha canviat molt el futbol de la seua època a l’etapa actual, “abans et pegaven i ningú el veia, l’única cambra que hi havia seguia a la pilota. Hui no pots ni parlar, t’has de tapar la boca”, però si d’alguna cosa se sent satisfet és per l’afecte que li té la gent: “Hi ha una gran veritat, un no és només jugador de futbol, el que queda és la persona. No poden anar per separat. Puc anar amb el cap molt alt per València, perquè ho he donat tot. Es pot ser molt famós, però tenint els peus en la terra”.