Un símbol que representarà per sempre cent anys de Sentiment Etern

A partir d’este diumenge, últim partit abans del Centenari, Mestalla albergarà una escultura carregada d’emotivitat, única en el futbol d’elit, que simbolitza l’homenatge del València CF a tots els valencianistes que ens han portat fins ací gràcies al seu amor pel club. Ser del València CF és un Sentiment Etern que es porta en el cor, que s’alimenta i creix de generació en generació, superant qualsevol dificultat, amb una mateixa voluntat de voler arribar.

En memòria de tots els que han portat al València CF a complir els seus cent anys de vida i que ja no estan, a partir del partit del pròxim diumenge davant el Getafe CF, hi haurà una escultura col·locada en el seient 164 de la fila 15 en la Tribuna Central amb la qual se’ls retrà homenatge a tots ells, que estaran sempre presents, perquè el València CF és un Sentiment Etern.

Una emocionant història s’amaga després d’este homenatge universal a tots els que han compartit durant un segle el sentiment valencianista. A eixa butaca de tribuna acudia partit després de partit Vicente Navarro Aparicio, soci número 18 en el moment de morir. Patia i sentia acompanyant al València CF lluny de Mestalla, com en la final de la Copa de 1967 que es va guanyar a l’Athletic Club, però als seus 54 anys va perdre la visió per un despreniment en la retina. Va deixar de veure… però no de sentir. El València CF seguia, fins i tot més fort, en el seu cor. Vicente no va deixar d’acudir a Mestalla al costat del seu fill. Vivia els partits, sentia el València CF, gaudia amb un ambient únic mentre el seu fill li narrava les jugades, sent la temporada del Doblet de 2004 l’any més feliç de la seua vida, compartint l’emoció pura de milers i milers de cors com el seu.