PRÈVIA: Tots junts somniem el mateix, arribar a la final de la Copa del Rei

Ha sigut una nit diferent. Quines ganes! Casualitat o no, just el missatge que els ha transmés Marcelino als seus xics: “Este partit es juga amb el cap i el cor, però per este ordre”.

No tots els dies el València CF es juga la classificació per a una final de la Copa del Rei com esta nit enfront del Real Betis, a les 21 hores a Mestalla, després del 2-2 del partit d’anada. Es té un lleuger avantatge, però l’equip eixirà a per la victòria. Ha passat tant temps des d’aquell 16 d’abril de 2008, dia en què el Valencia CF va conquistar el seu últim títol, que veure’s tan a prop emociona, però encara hi ha molt per patir perquè esta oportunitat no pot escapar-se i classificar-se per a la 17a final de la Copa del Rei.

Emociona imaginar-se el coliseu de Mestalla a rebentar, rugir, animar com mai, espentar… tots units en la grada per a transmetre la força i energia als futbolistes, convençuts però conscients que patiran, i ajudar-lo a alçar-se quan faça falta, tots amb un mateix crit: “Volem la Copa”. A qualsevol se li posen els pèls de punta només de pensar-ho. Mestalla vol viure una nit màgica.

Hui juguem tots, siguen qui siguen els onze triats per a patir sobre la gespa. Marcelino ha convocat a tota la plantilla a excepció de Garay, absent per lesió, encara que també espentarà amb força des de la grada. El que va començar sent un somni i conforme s’anaven passant eliminatòries va passar a ser una il·lusió, després de la remuntada a l’heroica davant el Getafe CF… és un objectiu. No ha sigut fàcil arribar fins ací, només falta l’últim pas, 90 minuts de sofriment. Tots junts, animant com mai, a per la final!