Coquelin és el millor fitxatge

Corria el minut 59 quan Marcelino va cridar a Francis Coquelin per a eixir a la gespa de l’Estadi de la Ceràmica. Tot a causa de la injusta expulsió de Parejo en una acció de lluita per una pilota, però en cap cas perquè el col·legiat Jaime Latre li mostrara la targeta roja directa per una recuperació amb violència. El capità no s’ho creia, ni tampoc la resta dels seus companys que van protestar eixa decisió. També el tècnic que va anar també expulsat per l’àrbitre aragonés després de no estar conforme amb el que estava vegent.

Coquelin, sis mesos després de trencar-se el tendó d’Aquil·les en un entrenament en la Ciutat Esportiva, es va col·locar al costat de Carlos Soler amb més de mitja hora de joc per davant amb un menys. Als pocs segons va robar una pilota i Layún va haver de frenar-li en la seua carrera, la qual cosa li va costar la groga. Calia remar contracorrent davant el Villarreal i el francès, sens dubte, és tot un valent en este tipo de compromisos. Davant la superioritat local, el Valencia CF va haver d’ajuntar-se encara més i Coquelin, amb Carlos Soler, tractava de tancar tots els buits per la seua zona i que els futbolistes de creació grocs no estigueren còmodes.

I el migcampista va donar la sensació d’estar totalment recuperat, ja que els seus companys li van buscar amb freqüència per a tractar d’oxigenar el futbol en la parcel·la ampla. Ho fa fàcil, passa ràpid, es desmarca i fa moure a la resta de valencianistes. La millor de les notícies ha sigut el seu retorn.