Polèmica i la Champions haurà d’esperar (0-0)

El València CF va fer tot per a guanyar però no ho va aconseguir davant un Eibar que es va portar un empat de Mestalla a força de defensar i defensar. Una pena pels molts mereixements dels blanc-i-negres, que damunt van vora com l’àrbitre anul·lava un gol legal a Simone Zaza. La Champions esperava, i per eixe motiu l’arrencada dels locals va ser de voler tancar com més prompte millor la classificació. Va eixir amb molta intensitat i amb ganes d’agradar. Santi Mina, de cap i després d’un servei de cantonada, va ser el primer a avisar encara que sense molt perill al meta Yoel. Rodrigo sí que va ficar por en el cos amb una acció personal, bicicleta inclosa, i amb una rematada rasa i ajustat que es va anar fora per poc. El capità Parejo, també ho va intentar, però no va trobar la rosca perfecta per a posar la pilota lluny de l’abast del porter visitant. Només hi havia un color, encara que faltava precisió per a assestar el colp definitiu. Els d’Ipurúa basaven la seua estratègia en faltes i pilotes penjades a l’àrea a la recerca de les seues torres. En una d’elles, Pedro León va llançar al marc i Neto, molt atent, va evitar el gol visitant amb unes mans antològiques que van salvar al València CF d’encaixar el 0-1. .

La segona meitat havia de ser la definitiva. I el València CF va eixir per totes, Rodrigo va poder marcar després d’un rebuig però el seu dispar va donar en un núvol de cames. Guedes també va buscar trencar la muralla, però es va topar amb Yoel. L’afició aplaudia eixa intensitat. Només es necessitava eixe punt de sort per a aconseguir el primer de la vesprada. Quasi amb l’hora de joc Kondogbia no arribava a un gran centre de Carlos Soler. L’Eibar patia, encara que mantenia amb dificultats l’empat inicial. Marcelino va moure la banqueta i va incloure a Zaza en esta bonica batalla per assegurar la Champions. I la va poder assegurar Rodrigo, de nou, però una altra vegada Yoel va ser protagonista i va parar l’imparable. Havia d’arribar el gol pels molts mereixements ofensius que estava realitzant l’equip blanc-i-negre.

I va ser, en eixe moment, quan Jaime Latre, primer, no va xiular penal sobre Carlos Soler quan encarava al meta Yoel i quan va senyalitzar un inexistent fora de joc a Zaza quan l’italià havia batut a Yoel. Dos errors molt clars que van perjudicar un gran València CF bolcat totalment en l’àrea visitant. Rodrigo va tornar a intentar-ho i Yoel ho va evitar. Era increïble que l’equip valencianista no fora per davant en el marcador. L’emoció era indescriptible perquè el València CF mereixia guanyar i passaven els minuts sense celebrar cap gol. I ho va intentar de totes les formes possibles. Tanmateix, no es va moure el marcador i va sumar solament un punt d’un partit en el qual va meréixer per joc i ocasions els tres.