Rodrigo marca el camí a Butarque (0-1)

Nova victòria del València en un partit molt complicat a Butarque. Després del paró de LaLiga pels compromisos internacionals de les seleccions nacionals, el València CF tornava a retrobar-se amb el torneig de la regularitat i el seu objectiu d’assegurar l’abans possible la plaça Champions. I ho va fer en un camp complicat i un rival que a casa es fa més fort encara. El tècnic Marcelino García Toral va col·locar a Jaume Doménech baix dels pals com a principal novetat en l’onze inicial.

No era un partit fàcil, ni tampoc el rival. Tots tenen alguna cosa pel qual lluitar i barallar. El Leganés, que està completant una gran temporada, va eixir amb la idea d’assegurar al més prompte possible un any més en l’elit del futbol espanyol. Per eixe motiu els de Marcelino van eixir amb respecte però per totes i molt ràpid va poder inaugurar el marcador, però el col·legiat va anul·lar el 0-1 per assenyalar un fora de joc inexistent de Carlos Soler, després de passada de Rodrigo, que li la va donar després a Zaza per a marcar i que Melero López va invalidar. Davant va tindre un rival que pensava més a defensar que a atacar, molt disciplinat, i a tractar de tapar el centre del camp creatiu del seu rival. Passada la mitja hora de joc el meta Jaume va estar providencial amb els punys a tret Pires en l’ocasió més clara dels locals. Era un duel de tindre paciència, d’esperar el moment oportú per a aconseguir un gol i, després, assegurar el resultat. Passaven els minuts sense ocasions clares, amb els dos equips molt ordenats tàcticament i en el qual el València CF es va anar al descans amb l’empat inicial.

Restava encara un assalt per a trobar el triomf, però l’arrencada de la segona meitat va ser de major domini del Leganés que va fer un pas al capdavant i que va eixir molt concentrat. Va tindre la seua oportunitat els de Butarque, però en una ràpida contra al caient de l’hora de joc Kondogbia va estar a punt d’arribar i de posar en seriosos problemes a Cuéllar. Va pujar la intensitat de sobte i el València va passar de ser controlat a controlar la situació. Poc després va rematar Zaza amb molta intenció. En gens, els de Marcelino havien doblegat al seu enemic

Ja era una altra història. Kondogbia i Parejo van barallar per una pilota que li va arribar a Rodrigo i, com no podia ser d’una altra forma, el ’19’ blanc-i-negre ho va posar on no podia arribar el porter. Era el 0-1. Gran llançament sec i dur que el meta només va poder vore, el catorzé tant en Lliga del davanter internacional que travessa un moment dolç i que mereix ser el ‘9’ d’Espanya en el Mundial de Rússia. I preciós detall del jugador que va assenyalar l’escut mentre ho celebrava amb els aficionats desplaçats a Leganés. Gran gol i millor definició d’un dels davanters més en forma del futbol actual. El València havia donat el seu colp precís quan més ho necessitava davant un Leganés que es va vore colpejat per l’efectivitat visitant. Marcelino donava frescor amb l’entrada de Vietto i Andreas, que tornava després de caure lesionat davant el FC Barcelona, abans, ja havia eixit Ferran. I ho feien en una fase de molta baralla i d’ambició del Leganés que buscava l’empat.

Els de Mestalla buscaven a la contra fer més gols, eixe segon tant per a sentenciar. Els jugadors van tirar mà de la seua saber estar, d’eixe ofici i treball que li porta a estar tant a dalt en la classificació. Al final, victòria del València CF, la setena en els últims huit partits del campionat, i tres punts d’or que li mantenen en la zona alta de la classificació i molt més prop del seu objectiu d’aconseguir una plaça Champions.