El València acaba amb la maledicció del Pizjuán i s’acosta a la Champions (0-2)

El València CF està virtualment classificat per a la Champions League gràcies a la victòria al Sánchez Pizjuán. Els de Marcelino, que va sorprendre amb l’alineació, van fer un gran partit i van guanyar 0-2 catorze anys després de l’última victòria a Sevilla. Amb l’únic objectiu de guanyar, el tècnic valencianista va ressituar a Gabriel Paulista en el lateral dret. Es volia anul·lar a Nolito i a Sarabia, que des de les bandes afilen les seues botes abans de buscar a Muriel, un perill constant. Des del primer minut, el colombià del Sevilla va tindre llibertat de moviments per a dificultar la tasca dels centrals, que va rondar el gol després d’una gran paret amb el “Mudo” Vázquez, amb un tir enverinat que va allunyar Gayà. Però amb el que no explicava el conjunt sevillà era amb l’eficàcia del València CF que, en la seua primera arribada amb perill, “va matar” i va elevar el 0-1 al marcador electrònic. Després d’una passada llarga de Kondogbia, Rodrigo va atraure la pilota com si tinguera un imant en les seues botes, abans de traure’s de la seua cistella un control per a deixar arrere al defensa que li va permetre plantar-se solament davant Sergio Rico, al que va batre sense titubejar. Era la primera rematada del València CF i va acabar en gol, eficàcia pròpia d’un club gran, com l’és l’equip dirigit per Marcelino.

S’havia fet el més difícil, avançar-se en el marcador, però açò no significava que no s’anava a patir. El Sevilla FC va protestar una caiguda de Lenglet, però en els seus plans tampoc van comptar amb un Neto incommensurable. Sarabia es va desmarcar a l’espera d’un centre de Layún, però el porter brasiler va traure una mà miraculosa. Pressionava l’equip sevillà, sabedor que la quarta plaça s’allunyava a onze punts i en això, Muriel li va llevar la pols al travesser després d’una violenta rematada. Encara sort! Quin respir! L’estret avantatge en el marcador del València CF obligava al Sevilla a bolcar-se sobre la porteria defensada per Neto, que es va vore obligat a posar ferm el seu palmell de la mà després d’un quilomètric llançament de Banega que es va enverinar. Després, Neto va traure altra mà espectacular a Lenglet. El València va despertar i va tindre el segon en les botes de Guedes. Va perdonar el portugués, però no ho va fer Rodrigo, de nou després d’una passada màgica de Kondogbia. El migcampista francés, després de deixar arrere a tot a tres rivals que es van creuar pel seu camí, va alçar la seua mirada de reüll i va vore com iniciava el desmarcatge l’ariet hispà-brasiler, que de nou es va plantar solament davant Sergio Rico, al que va batre amb una rematada perfecta. I fi. 14 anys després, el València CF va tornar a conquistar la plaça del Sánchez Pizjuán, allunyant-se a onze punts del Sevilla FC. La Champions està cada vegada més a prop.