El València torna a brillar abans de la final del Pizjuán (2-0)

Després d’un gran partit davant el Reial Betis, va sumar tres punts que li afermen en la zona noble de LaLiga, amb huit punts d’avantatge sobre el quint classificat: el Sevilla FC, el següent rival dels che. Queden onze etapes per recórrer, molt sofriment, però el conjunt valencianista va fer els deures i va aconseguir una victòria autoritària a Mestalla. Després de minuts de control del rival, Guedes va inventar una passada quilomètrica per a Rodrigo que va convertir en el primer gol de la nit a Mestalla. Acostumat a pujar-se a la moto, el portugués va alçar el cap i va vore que la millor opció era la pilota llarga, donant-li la velocitat i la distància adequada. A partir d’ahí el València va ser superior, desplegant una pressió alta quan el Betis es disposava a eixir amb la pilota jugada des de la seua àrea, en tot moment va voler portar el comandament del partit. No sempre ho aconseguia, però sense la pilota, es protegia bé arrere per a no patir. L’equip buscava el gol apareixent per les bandes, encara que el primer tant va acabar arribant en un contraatac. Mestalla va explotar d’alegria amb el tant de Rodrigo, sabedor de la importància de posar-se per davant en el marcador.

La situació estava baix control, però açò no va significar que el València CF replegara files. Va seguir manant, producte del caràcter guanyador que Marcelino ha inculcat als seus xics, encara que per al segon gol va caldre esperar a l’inici de la segona meitat. Va avisar Rodrigo després d’un contraatac, però va acabar sent Zaza qui anotara el 2-0. Amb Zaza sobre la gespa, que va substituir al lesionat Santi Mina, Kondogbia va llegir bé el desmarcatge de l’italià que, després d’un gran control, va enviar la pilota al fons de la porteria defensada per Adán. L’afició valencianista va començar a corejar el nom de Zaza, premiant el treball de l’italià, amb un caràcter que contagia a la graderia.

Amb dos gols d’avantatge, el València CF es va aferrar bé arrere buscant el seu segon objectiu que es va marcar en el partit: posar-li el cadenat a la porteria de Neto. Segur en tot moment, el porter brasiler es va estirar com un xiclet al pal per a desviar una falta directa de Joaquín. A pesar del 2-0 que il·luminava el marcador, el Betis no es rendia i buscava l’àrea valencianista, però ací ràpidament la graderia va entendre que l’equip necessitava del seu alè i tot Mestalla es va deixar la veu animant als seus jugadors. Després de rebre eixa energia, l’equip va tornar a controlar al conjunt verd-i-blanc. El València va seguir controlant en defensa sense renunciar al tercer gol, que va evitar miraculosament Adán després d’un gran llançament de Coquelin, que va aparéixer per la banda dreta i va veure bé Guedes. Encara quedava temps per a disfrutar, amb galopades increïbles de Ferran Torres o controls màgics de Guedes, que alçaven a l’afició del seu seient. El partit va acabar i Mestalla va disfrutar d’una nova victòria del seu equip, que arriba a la ‘final’ del Pizjuán recuperant les seues millors sensacions.