Mina dona tres punts per a seguir en Champions (2-1)

Sabedor de la importància d’afegir tres punts més en la classificació, amb els quals agarrar-se amb força a la zona de privilegi, l’equip dirigit per Marcelino va eixir amb les idees molt clares i disposat a gaudir sobre la gespa. Brillants en el primer temps. L’afició que va poblar la graderia de Mestalla no es llevava el somriure del seu rostre, veient el control aclaparador del València CF, donant-li una circulació brillant a la pilota, amb diagonals cap a l’interior des de les dues bandes, trencant Rodrigo pel centre, amb Parell com a guia, Coquelin subjectant tàcticament a l’equip des de la sala de màquines… Solament calia esperar al fet que el gol arribara, la sensació de perill era constant.

Primer ho va intentar Parejo amb una rematada de cap, després Santi Mina va deixar arrere la pilota amb el cap buscant la rematada d’un company que no va trobar rematador, el capità ho va intentar també amb un llançament directe de falta, però res. Finalment, el gol va arribar amb un centre quilomètric i amb una precisió excel·lent de Martín Montoya que no el va voler desaprofitar Santi Mina, que amb una perfecta rematada de cap va elevar l’1-0 al marcador. Mestalla va explotar d’alegria! Es feia justícia als mèrits del conjunt che. El València, volia més, amb intel·ligència, però disposat a buscar el segon gol. I no va arribar de miracle; primer en un control de Parejo, que quasi li deixa solament en el punt de penal, després d’un centre de Santi Mina que no va deixar solament a Guedes davant del meta Toño per un pam. Llàstima! L’afició es va enfadar quan l’àrbitre va assenyalar el descans, volia més perquè estava disfrutant.

Semblava que anava a ser una vesprada plàcida a Mestalla, però la realitat va acabar sent ben diferent. La Real “va tancar” en l’àrea un mal València CF, es va ensenyorir de la pilota i, després d’un servei de porta i d’una errada de Murillo, Oyarzabal va deixar gelat Mestalla amb l’empat a un. Era la seua primera rematada entre els tres pals, però va acabar en gol. Feia falta activar la tecla per a retornar la situació a la seua ordre natural.

Marcelino va introduir a Zaza per Carlos Soler, ressituant a Guedes per la banda dreta i a Rodrigo caent a la banda esquerra, i va encertar de ple. Un centre enverinat de l’hispà-brasiler no el va aconseguir blocar Toño… i ací va aparéixer Santi Mina, amb la seua puntera, per a tornar a posar en avantatge al València Cf. Feia moltíssima falta eixe gol per a tornar a posar “ordre” a un partit que no va haver de complicar-se com va ocórrer. Després de llevar-se l’esglai, calia defensar a mort l’avantatge. Els cors dels aficionats s’acceleraven, sobretot quan la Real quasi empata després d’una doble ocasió en uns segons. Una falta directa des del lateral va colpejar en el pal, i el rebuig el va traure Neto amb el colze en un acte de reflexos amb un valor incalculable. Es va acabar el partit i el València va aconseguir tres punts de Champions.