Remuntada èpica per a seguir tercers (1-2)

Cinc minuts fantàstics del València CF, del 75 al 80, li van donar una valuosa victòria en La Rosaleda davant del Màlaga per 1-2, en un partit en què els de Mestalla van ser capaços de remuntar el gol inicial local per a donar-li la volta amb els tants de Coquelin, que s’estrenava com a realitzador amb una espectacular cabotada, i Parejo, de penal. Els de Marcelino van sumar tres punts molt importants, i segon triomf consecutiu, en el seu objectiu de seguir dalt en la taula i mantindre la il·lusió intacta en este tram decisiu de la temporada.

La gran novetat de l’onze inicial va ser l’entrada de Jeison Murillo quasi tres mesos després de lesionar-se. El central colombià somiava amb este moment i Marcelino se la va donar en este important desplaçament. L’objectiu era guanyar i el València CF va arrancar bé i concentrat i, en una ràpida eixida a la contra, Carlos Soler va centrar, Santi Mina la va tocar per a Vietto però va arribar abans el meta Roberto. Primer avís i segon poc després en una cabotada del gallec que se’n va anar alt al rematar una miqueta desequilibrat.

Era un Valencia CF atrevit, sòlid arrere i elèctric en atac. La banda esquerra amb Gayà i Guedes era un perill constant per al Màlaga. Se sentia còmode davant d’un rival que deixava espais i que no pressionava en excés als blanc-i-negres. No obstant això, un servici de cantó va caure als peus d’Ideye que, de forma estranya i quasi sense voler, va marcar el primer gol de la nit. Una altra vegada tocava remuntar. En esta guerra de guerrilles del Màlaga, el València CF buscava accelerar el ritme per a tractar de buscar l’empat. Però no creava incertesa a Roberto. Amb l’1- 0 es va anar al vestuari després d’una primera meitat que va ser de més a menys, en especial després del tant d’Ideye que li va afectar molt el seu rendiment.

Després del descans el Màlaga va avançar línies i el València va tardar a entrar en joc. Però encara quedava temps per a la remuntada. Coquelin estava en totes parts i era el motor que necessitava l’equip. Marcelino canvi la dupla ofensiva amb Rodrigo i Zaza per Vietto i Santi Mina, respectivament. Es portava una hora de joc i era el moment d’anar a per totes. I el davanter italià, en una gran mitja volta, es va acostar a l’empat però el seu tir va eixir fregant el pal dret de Roberto. Una llàstima.

Ja era una altra imatge. Un punt més d’intensitat blanc-i-negra es notava sobre la gespa de la Rosaleda. Però faltava encertar. I va arribar en el minut 80 amb un golaç de cap de Coquelin que va rematar al més pur estil davanter centre. Va ser corrent per l’àrea, despistant el seu defensor i en el primer pal va connectar una cabotada a què res va poder fer el meta local. El francés, que estava sent protagonista del seu equip pel seu treball i esforç, va arreplegar el premi de l’empat. Fantàstica estrena realitzadora del centrecampista gal amb la camiseta blanc-i-negra.

I, de sobte, una passada de Zaza, la màgia de Guedes i el desmarcatge de Rodrigo van propiciar el clar penal i l’expulsió del defensor Ignasi Miquel al derrocar al davanter. En un sospir el València va donar un colp d’autoritat i Parejo, com no podia ser de cap altra manera, va assumir la responsabilitat i va anotar l’1-2 d’una trompada impressionant des dels onze metres. En un vist i no vist, en cinc minuts de fantasia, els de Mestalla van alçar el vol i li van donar la volta al marcador.