El València ix viu del Camp Nou i Mestalla decidirà (1-0)

El València CF va donar una molt bona imatge en el Camp Nou en l’anada de les semifinals de Copa del Rei a pesar de perdre 1-0 davant el FC Barcelona, en una trobada en què els jugadors blanc-i-negres van realitzar un enorme i fantàstic esforç defensiu, amb un plantejament molt seriós i gran treball solidari davant d’un rival que només va poder marcar un gol i que deixa l’eliminatòria per decidir a Mestalla. L’afició valencianista, sens dubte, tindrà un paper decisiu.

Marcelino afrontava este primer assalt amb les importants baixes per lesió de Kondogbia, Guedes i Garay, a qui s’unia la de Murillo, en l’última fase de recuperació. El València CF va eixir intens com no podia ser d’una altra forma davant d’un FC Barcelona que va eixir amb la idea de tancar als de Mestalla en la seua àrea, amb Messi de protagonista principal en atac. Va insistir en moltes combinacions d’una a una altra banda amb l’objecte d’obrir buits en la concentrada defensa blanc-i-negra que es multiplicava sobre la gespa. Tot al contrari que els de Marcelino, que buscaven ser directes i verticals amb Vietto que ficava por amb els seus bons moviments i centres que van buscar sense premi a Rodrigo.

La pressió tan avançada del Barça en camp contrari obligava al Valencia CF a estar sempre molt atent i ser molt precís en els passes, ja que qualsevol error era aprofitat pel rival per a recuperar prompte el baló i reiniciar les accions ofensives. No és gens fàcil poder contrarestar este estil de futbol, però en la primera mitja hora els d’Ernesto Valverde no van crear a penes perill en el marc de Jaume que es veia molt ben abrigat pels seus companys, tots molt solidaris. Passaven els minuts i el València CF aguantava amb raça i orgull l’espenta blaugrana. Sergi Roberto va fer una duríssima entrada a Andreas en el centre del camp que va deixar a l’atacant coixejant durant els compassos finals de la primera meitat. Mentrestant, Jaume va estar molt llest en un centre d’Iniesta que el meta va tocar prou perquè Luis Suárez no arribara a connectar el baló des de molt prop. El FC Barcelona no trobava cap buit i els de Mestalla, en l’últim sospir, es van acostar al gol amb un potent tir amb l’esquerra de Montoya a bot prompte des de fora de l’àrea que va eixir fora per molt poc.

Maksimovic va haver de reemplaçar el lesionat Andreas en el segon temps. El serbi va ocupar la seua zona i el València CF barallava per no desordenar-se i tractar de tindre més control del baló. Hi havia un altre pla en el Camp Nou. En el minut 51 i després d’una fase de major domini visitant Parejo va xutar ras i Cillessen va detindre davall amb seguretat. Poc després una impressionant galopada de Maksimovic no va culminar per un inoportú esvaró del centrecampista en el centre. El Barça ja no ho tenia tan clar, fins al punt que Valverde va ficar a Coutinho per a canviar eixa dinàmica.

Passada l’hora de joc, una acció personal de Messi se la va posar en safata a Suárez en el segon pal per a fer l’1-0 de cap. Una pena d’eixe gol blaugrana perquè arribava en els millors moments del València CF. Però hi havia temps per davant i els de Mestalla no perdien la cara al partit ni al seu contrincant. Així Coquelin, des de fora de l’àrea, va llançar alt per poc.

Amb la mínima avantatge local, Marcelino va traure al juvenil Ferran Torres per a accelerar el futbol. L’internacional estava concentrat amb la selecció Sub 19 en Las Palmas de Gran Canària però el tècnic li va cridar a files per a jugar a Barcelona. Volia un revulsiu. Mentrestant, Jaume va estar providencial amb les mans a una sabatada d’un excompany Paco Alcácer. El partit estava sent emocionant amb un València CF que no havia dit l’última paraula en el Camp Nou. Volia un gol que seria molt important de cara a la volta a Mestalla la setmana que ve. I ho va tindre Santi Mina, però la ràpida eixida del meta va impedir l’empat, i en el descompte el gallec va rematar de cap alt quan estava en una gran posició per a marcar. No es va moure el marcador i Mestalla decidirà el finalista la setmana que ve.