Un extraordinari Jaume evita el desastre a la tanda de penals (2-1)

El Valencia CF estarà en el sorteig de les semifinals de la Copa del Rei després d’eliminar en els penals al Deportivo Alavés, actual subcampió del torneig, en una trobada molt disputat, barallat i emocionant que se’n va anar a la pròrroga després que els de Mendizorroza igualaren l’eliminatòria. Però en el moment clau, els de Mestalla van estar més encertats, amb un Jaume superb al detindre dos penes màximes, i estaran per mèrits propis en la següent ronda d’esta competició. Felicitats per l’impressionant esforç i entrega durant més de dos hores de lluita sense quarter.

Era un xoc intens. Lògic. El València CF lluitava al màxim davant d’un rival molt motivat i esperonat per la seua afició que estrenyia d’allò més i pressionava des de la grada. En eixa baralla va arribar una mala notícia quan en el minut 20 Gabriel Paulista va haver de ser substituït després d’una acció anterior en la qual va caure malament després d’un acabament d’esquena de cap. Garay, quasi sense calfar, va eixir a la gespa per a reemplaçar el brasiler que se’n va anar plorant en llitera. Va ser un dur colp per als blanc-i-negres que es van vore afectats per la lesió del seu company. Però no hi havia més remei que traure forces de dins del cor. Passada la mitjana hora els de Mestalla van oferir el seu millor repertori. I una galopada de Gayà no va trobar rematador per poc. Jaume va estar preparat a tir llunyà de Ruben Duarte. El meta, molt segur, va detindre a la perfecció quasi al tall del descans, a què es va arribar amb l’emocionant empat inicial.

Restaven quaranta-cinc minuts per a saber el vencedor. Tot o res. El Alavés va tirar la resta i se’n va anar a buscar del gol. Mentrestant, el Valencia CF tractava de sacsar-se la pressió local i buscar el seu moment per a sentenciar l’eliminatòria. Va entrar Rodrigo, potser el jugador més en forma de la plantilla. La batalla seguia en Mendizorroza. I en el minut 70 Guedes va provar els reflexos de Sivera amb una sabatada dur al primer pal, però el meta la va traure a córner. En l’acció posterior Kondogbia va llançar el baló al travesser. De dos accions que van poder suposar el 0-1 es va passar a l’1-0 amb un llançament de cap des de prop de Munir que acabava d’eixir a la gespa. Ho mereixia un Alavés amb més ganes i idees que els del Marcelino. Però este Valencia CF és molt gran a tots els nivells, els seus jugadors són forts mentalment, no perden la cara mai i en una ràpida contra, Zaza baralla per un baló en el centre del camp, se la dóna a Santi Mina i el davanter gallec empata amb una tranquil·litat espectacular. Va córrer amb el baló i va marcar amb suavitat amb l’esquerra. Era el 1-1 i els de Mestalla es tornaven a ficar en el partit i en la Copa.

Però, amb tot a favor i quasi amb les semifinals en la butxaca, el Valencia CF va tornar a patir un pal amb el segon gol local obra de Rubén Soriano des de prop després d’un rebutge dins de l’àrea. Eixe tant va portar a ambdós equips a disputar la pròrroga que Zaza va estar a punt d’evitar amb un tir que es li va ser excessivament centrat.

Després d’uns minuts de descompte i després de més de noranta minuts d’intensitat màxima, el partit començava de zero. El cansament es notava en les cames, però el Valencia CF es mostrava més ambiciós. Un potent xut de Guedes va ficar la por en el cos als locals, però Sivera va estar atent. Amb molta emoció i incertesa va acabar el primer assalt del temps extra. En l’arrancada de la segona meitat Rodrigo va rebre de Santi Mina i l’internacional va tindre l’empat, però el seu acabament va apegar en el travesser en una ocasió claríssima. Quina llàstima. Segon tir al travesser del Valencia CF. La sort va ser una altra vegada esquiva i mereixia major premi per la seua insistència. Santi Mina també va fregar la igualada amb un acabament de tacó que, una altra vegada, Sivera ho va impedir. Montoya es va atrevir des de fora de l’àrea. Dominava la situació.

Un gol, només necessitava un gol per a seguir avant i evitar la loteria dels penals. Però no va arribar a pesar de ser superior a l’Alabés en els minuts de prolongació. Tot s’havia de decidir des dels onze metres. Ja no servien tàctiques, esforços, ni res. Era qüestió d’encertar i no fallar. En una altra emocionant tanda, el València CF va ser més efectiu, amb un Jaume espectacular amb dos parades increïbles, i es va classificar per a les semifinals de la Copa.