Guedes fa possible una victòria per a trencar la mala ratxa (2-1)

Els tres punts mantenen als de Mestalla en el més alt de la classificació i aspirar al màxim en l’actual temporada en la tornada de Marcelino García Toral a la banqueta després del greu accident patit abans de Nadal.

Davant, una de les revelacions del campionat, el Girona FC, que va eixir amb força i Juanpe, de cap, després de servei de cantonada, va tindre el primer gol de la vesprada, però no va comptar amb la figura de Neto, sublim a l’hora de detindre per dos vegades la rematada des de prop del central visitant. El València CF va reaccionar i Guedes, en acció personal, va buscar l’esquadra de Bono i la pilota es va anar fora per poc. Tot anava molt ràpid i en una contra, Portu, un ex de la casa, va fer diana en una cabotada. Era el 0-1 en el minut 8.

Després de l’inesperat pitxer d’aigua freda, els de Mestalla, recolzats per la seua gent, van canviar el ritme i van ficar més pressió al seu futbol. El rival va ser retrocedint metres, acumulant molts jugadors en pocs metres i als ches els costava arribar a l’àrea visitant. No hi havien espais, només cames del Girona. Així una d’elles va ser providencial per al València CF en un tret de Guedes que va pegar en Ramalho, que va voler buidar, i la pilota va entrar en el marc gironí. El portugués, desequilibrant, va trencar la cintura a Maffeo i va decidir l’empat en el minut 26 en col·laboració de Ramalho. Ja era un altre València CF, més incisiu. Creava perill que es transformaven en serveis de cantonada. En un d’ells Gabriel Paulista la va picar molt bé baix i Bono, molt atent, va evitar el que va poder ser el segon dels locals. Fernández Borbalán, en la línia dels últims arbitratges, no va vore un claríssim penal del meta a Rodrigo quan es disposava a llançar a porta. Però Guedes, un constant malson per al rival, es va inventar una jugada que no va acabar en gol per vertadera mala sort. Es va anar per velocitat i va ficar la pilota sense que trobara rematador. Rodrigo esperava la seua passada, però el portugués va preferir posar-ho prop del porter. Una autèntica llàstima perquè eixe ‘eslàlom’ mereixia premi. Al final, empat a un després d’una emocionant primera meitat marcada pel descontentament de la graderia cap al col·legiat pel seu greu error de no xiular un penal per clar enderrocament de Bono a Rodrigo.

L’arrencada de la segona meitat va ser fulgurant. Una paret entre Parejo i Gayá va acabar amb penal de Maffeo al lateral. El capità, com sol ser habitual, va agafar la pilota, la va col·locar, va mirar al porter i gol. 2-1 i remuntada fantàstica del València CF en un moment psicològic del xoc. Quint tant del ’10’ che. A partir d’eixe instant Rodrigo i Santi Mina es van acostar al tercer de la vesprada en una fase de major domini local. El Girona no es va enfonsar i va tractar d’igualar l’encontre. Mentrestant, Marcelino va fer debutar al nou Vietto en el minut 73. Mestalla el va rebre amb una gran ovació. Però els aplaudiments se’ls va portar Net amb una parada antològica a de Stuani. En l’altra àrea Bono també va estar molt bé a rematades de Rodrigo i Maksimovic. L’emoció s’ensenyoria dels compassos finals de la trobada, ja que l’atapeït del marcador possibilitava que qualsevol acció fora decisiva. El València CF volia tancar el duel i el Girona es llançava a l’atac per a intentar l’empat. Vietto va poder estrenar-se de la millor forma possible, però el seu tret va eixir fregant el pal. Però ja no va canviar gens i l’equip de Marcelino va sumar tres punts d’or que li fan seguir somiant amb els màxims objectius en LaLiga.