El València i l’Atleti empaten en un xoc vibrant (0-0)

El València CF va aconseguir un valuós empat sense gols a Mestalla davant l’Atlètic de Madrid, en un encontre molt disputat, jugat de poder a poder, amb altíssima intensitat del primer a l’últim minut, en el qual l’equip de Marcelino va demostrar una gran solidesa en totes les seues línies, la seua capacitat de lluita i competitivitat davant un complicat enemic que juga al mateix durant fa molts anys, que sap el que ha de fer en tot moment i que, això no obstant, per moments, va patir davant la valentia i lliurament dels blanc-i-negres.

L’arrancada va ser elèctrica amb dos equips a les màximes revolucions. El primer a avisar de les seues intencions va ser l’Atlètic a través de Correa, qui va xutar a porta, va tocar en Garay i Neto, de forma magistral, va reaccionar a temps per a evitar el gol. Però el València CF no es quedava arrere i lluitava per derrocar la muralla visitant. Andreas Pereira, en acció personal, va llançar alt en una bona ocasió local en el minut 18. Es notava la tensió en la gespa i en la graderia, amb una afició bolcada a favor dels seus jugadors. Cada pilota era una baralla constant. Els dos volien controlar la situació, però cap li deixava a l’altre marge per a açò. Vietto, passada la mitja hora, a punt va estar d’aprofitar un error valencianista, però amb tot a favor va disparar alt. Als nervis pel marcador s’unia les decisions del col·legiat que no agradaven als futbolistes blanc-i-negres ni a la graderia.

La segona meitat va començar amb la mateixa intensitat, sense pauses, a tot ritme. Açò sí, el València CF va eixir amb més força buscant la victòria. A l’hora de joc una falta temperada per Parejo la va cabotejar bé Gabriel Paulista, encara que lleugerament alt. El central brasiler va superar a Savic en el salt i es va acostar al primer tant de la vesprada. En el minut 61 va debutar Gonçalo Guedes en el València CF per Pereira, dos dels últims a arribar. Era qüestió de ficar aire en l’equip, de buscar la seua velocitat. Mentrestant, Neto va tornar a estar molt segur davant tret del recentment incorporat Nico Gaitán. Faltaven ulls per a seguir tot el que succeïa sobre la gespa. L’Atlètic despertava de nou i els valencianistes no li perdien la cara a la trobada.

Passaven els minuts sense gols, però amb tots els al·licients per a disfrutar de futbol de molts quirats. Maniobres tàctiques, control defensiu, canvis en tots dos equips, alguns obligats per lesió com el de Murillo per Garay, i lluita sense caserna, en cada zona del camp. Guedes va aportar electricitat en els seus primers minuts com a futbolista che i va crear perill per la seua banda. La pilota anava d’un costat a un altre, els dos conjunts barallaven per guanyar, però al final es van repartir els punts en un duel molt competit. El València CF només va sumar un punt, però va creixent cada setmana en el seu futbol i en la seua mentalitat.