El València perd l’últim test de la pretemporada (1-2)

El València es presentava davant la seua afició després d’una pretemporada pràcticament perfecta. L’Atalanta, el conjunt revelació de la passada lliga italiana, era el rival de la nit. Vestits amb l’equipació de la Senyera el conjunt de Marcelino García Toral no tingué sort i va deixar dubtes després de perdre per 1-2 davant l’Atalanta.

L’equip ché va començar el partit adormit. Sent els visitants els que millor estaven al terrent de joc. De fet al minut 5 ja havien tingut un córner a favor i una ocasió prou clara per a avançar-se a l’electrònic. I així, al minut 13, Toloi aprofitava una falta lateral treta pel Papu Gómez per a marcar el primer gol de la nit. Ho feia de cap i totes les mirades anaven cap a Neto, que debutava a Mestalla i feia la primera errada. Però lluny d’embaixonar-se, el conjunt de Mestalla, animats per una afició que va plenar l’estadi, va reaccionar, i al minut 20, després d’una falta treta per Parejo, Rubén Vezo agafa el rebut del porter italià per a marcar de cap l’empat. A partir d’ací el València aniria creixent i a pesar d’alguna aproximació de l’Atalanta, era l’equip de Marcelino el que dominava. En el minut 31, Zaza i Rodrigo tindrien una gran doble ocasió, però no conseguiren marcar, sí que ho va fer, però en fora de joc José Luis Gayà amb una bonica vaselina, però l’arbitre la va anul·lar davant la protesta de Mestalla.

La segona part arrancava millor per al València, amb dos ocasions molt clares. La primera de Rodrigo, sol contra el porter, i la segona de Cancelo amb un xut des de fora de l’àrea. Però l’Atalanta continuava creant perill, i producte d’això, al minut 64 l’equip italià disposava d’un córner que aprofitava Palomino per a marcar el segon gol amb un xut creuat des de dins de l’àrea. Marcelino començaria a canviar l’equip, i progressivament, els suplents anirien entrant al partit. A poc a poc el València estrenyia a l’equip italià. En el minut 81, i després d’una gran cavalcada de Cancelo, Santi Mina, en la frontal enviaria el seu xut fora. Immediatament després, i amb altra gran jugada individual, però esta vegada de Nacho Gil, el València tornaria a crear cert perill però sense sort. Sense més perill s’aplegaria a la fi del partit, i el València consumaria la seua derrota al Trofeu Taronja davant l’afició de Mestalla.