Els inicis de Carlos Soler

Quan Carlos baixava cada vesprada amb la seua iaia Amalia al xicotet jardí de Benicalap, on repartia la seua atenció entre l’entrepà de xocolate i les balonades a la paret, l’últim que passava pel seu cap és que algun dia seria futbolista professional i arribaria a jugar una Europeu sub ’21. De fet, el seu iaio Rafael va haver de convèncer-li amb un sucós regal perquè s’enrolara en el seu primer equip, el Bonrepòs. Fins a allí es desplaçaven nét i iaio, al costat del germà major Álex, en una vella furgoneta amb els acudits d’Arévalo com a inseparable banda sonora. Prompte va arribar la telefonada de l’equip de la seua vida, al que no va dubtar a marcar-li tres gols la primera vegada que ho va tindre enfront. Eren els temps del ‘Doblet’, que Carlos va viure orgullós amb el seu flamant xandall d’entrenament i les seues fotos amb Mista, Baraja… Ho va viure en família, com ha viscut tot des que va començar a donar puntades a la pilota. Entorn a l’arròs al forn dels dijous, envoltat dels iaios, pares i germà, els èxits es digereixen molt millor.