L’efectivitat la va posar l’Alcoià (0-2)

Segon partit consecutiu per als xics de Curro Torres a l’Antonio Puchades. Un partit per tal de continuar amb la bona dinàmica que fins al moment porta el Mestalla- 5 jornades sense conèixer la derrota- i que el col·loca a la 11a posició de la taula classificatòria. El nom del rival, un mític del nostre futbol, l’Esportiu Alcoià, que arribava a Paterna molt prop, en el que refereix a la classificació.

Bons primers 35 minuts blanquinegres. Totes les accions que fabricava el filial valencianista trobava la seua finalització. Els de Curro Torres, eren els que avisaven per 2 voltes abans d’arribar al minut 15 de la primera part. Un Mestalla que a més, es trobava les accions en facilitat aprofitant i penalitzant les errades contraries. Arribats al 20, la saga del Mestalla va tindre que suar per lliurar-se de treball. Una defensa local que sufocava qualsevol perill per al debutant, Ferran Ferry, que encara es trobava tranquil baix els pals, sense molt de treball. Eixa primera aproximació, en perill per a l’Alcoià, va crear els primers dubtes en el  Mestalla i va reforçar als visitants en el seu treball.

A 10 per al final, el Mestalla va cometre el primer error del partit. Espenta dins de l’àrea i el col·legiat assenyalava els 11 metres. Era el moment de Ferry, desaparegut en combat fins al moment. Al llançament d’Israel, Ferry parava i reaccionava al 2on rebuig. Apareixia per primera volta el porter del Mestalla, i quina manera d’aparèixer i fer-se vore, salvant als seus del primer gol de la vesprada.

Després de solucionar l’esglai, el Mestalla es refeia amb una volea de Robert que provocava la reacció en Jero, que ara salvava als seus. Amb esta bona acció del Mestalla, es posava el punt i apart a la primera part. Uns primers 45 minuts marcats per el poc treball, però de qualitat, dels porters.

Arrancava fort la segona part. Un fort i ràpid contraatac valencianista que iniciava Tropi, li donava la continuïtat Fernando Cano i que per desgracia, Nando no podia rematar xutant a porta perquè el seu control es marxa massa llarg i acabava a les mans de Jero. A tasques defensives el Mestalla es feia vore consistent fins que arribats al 20, Francis Ferron, convertia el primer per als visitants. Jugada aïllada dins de l’àrea i el recent entrat al verd de Paterna, batia a un Ferry que poc podia fer amb tantes cames per davant seu. Amb esta situació inesperada, Curro Torres buscava futbol i llevava múscul. A punt va estar d’arribar l’empat. Als 4 minuts de rebre el gol, el Mestalla avisava a l’eixida d’un corner.

A falta de 15 minuts per al final, Curro, ficava tota la carn sobre la graella. Llevant inclòs a un central (Ayala). El Mestalla es bolcava sobre l’àrea dels d’Alcoi. Però passaven els minuts i malgrat el moviment tàctic de l’entrenador blanquinegre ,la reacció en forma de gol no va arribar. El que si va arribar la ser la sentència del conjunt blanquiblau. Al 40, un nou ingressat des de la banqueta, Alfaro, convertia el segon en el lluminós de l’Antonio Puchades. Amb un Mestalla que va voler però no va saber, arribava la fi a la bona ratxa blanquinegra. Després de 5 setmanes sumant, l’Alcoià va tallar la senda positiva.