CRÒNICA ESP 0-1 VCF: Un gol de Gayà dóna la victòria en un partit soporífer

El plan per a la vesprada de dissabte no era el millor del món. Un partit en el mes de maig, ple de comunions i quan ja comença a cremar el sol, a les 4 de la vesprada i entre dos equips que no es juguen res, no motiva a ningú, però hui tocava anar a Cornellà a buscar els 3 punts i tractar d’acabar la temporada el més dalt possible.

Com era d’esperar, el partit no ha sigut cap meravella futbolística. De fet, s’ha apropat més a ser tot el contrari. La primera part ha passat sense pena ni glòria sense ocasions clares per a ningú dels dos conjunts. Nani ha tractat d’obrir el marcador, però Diego López ha intervingut sense problemes per a evitar el gol valencianista. Més tard, Rodrigo ha cabotejat un centre que s’ha anat desviat de la porteria local.

El domini ha sigut part de l’Espanyol, que s’ha fet amb el control d’un mig del camp fomat per Medrán i  Parejo. Malgrat el domini de la possesió, l’equip perico només ha tingut una oportunitat de gol en un baló que ha arribat a Leo Baptisato al punt de penal, però el davanter brasiler no ha sigut capaç de ficar-la dins de la porteria. Abans del descans, Hernan Pérez ha pogut posar per davant al seu equip en una jugada molt boja que ha acabat amb el baló rebujat per la defensa blanquinegra.

La segona part començava amb l’entrada al terreny de joc d’Aderlan Santos, que ha signat una bona actuació, en substitució de Garay. Pel que fa al futbol tot continuava de la mateixa forma. Ni gols, ni jugades ni res. L’ambient al Power 8 Stadium era molt fred i es notava que ningú dels equips es jugava res.

L’Espanyol arribava més que el València. La porteria valencanista rebia els atacs locals en forma de corners quasi sense descans, però el perill no tardava molt en passar.

L’entrada al terreny de joc de Carlos Soler canviava el ritme del partit. Voro decidia tornar al clàssic 4-3-3 per mantindre el control de la pilota al mig del camp. La decisió de l’heroi a la banqueta valencianista durant aquesta temporada tindria l’efecte esperat.

En el minut 75, Parejo ficava una assistència perfecta als peus de Gayà. El lateral esquerre, que es trobava en posició atacant, recordava els seus temps de davanter i feia un control magnífic que el deixava a soles contra el porter. El de pedrguer, amb una definició de killer, creuava el baló i el ficava al fons de la porteria local.

A partir del gol valencianista, el partit baixava de ritme un altra volta, tot i que l’Espanyol tractava d’igualar, sense éxit. Jaume, que repetia titularitat, intervenia en un parell d’ocasions per tal de mantenir l’avantatge i donar al València tres punts en l’últim partit lluny de Mestalla aquesta temporada. Un partit soporífer, però amb triomf valencianista.