VCF-RSO: Un VCF de 20 minuts prop d’arrapar un punt d’on no hi havia res (2-3)

Una vesprada-nit més d’indignació i vergonya per al Valencia CF com a entitat i la seua afició. La derrota patida davant la Reial Societat (2-3) demostra el punt d’anestèsia en el que es troba el vestidor que dirigeix Voro una volta la pressió ha deixat d’existir. El reflex del conjunt blanquinegre al camp ha sigut el d’un grup sense ànima, apàtic de la situació i que només va estar dins de partit per un curt temps de 20 minuts. La temporada demana a crits la seua fi pel bé de la seua parròquia  que no suporta més este ‘espectacle’.

El despropòsit viscut a Màlaga, el passat cap de setmana va tindre la seua continuació amb el primer xiulit del col·legiat. El València CF als 31 segons de partit concedia la primera errada transformada en gol. Gol de Juanmi que aprofitava la roina posició d’Alves per convertir-se en protagonista directe d’el segon gol més ràpid de la història de la Lliga. La jugada venia precedida d’un molt bon servici de Xabi Prieto cap a Canales a esquenes de la defensa (Garay-Santos) que cedia davant l’arribada del davanter andalús. La recriminació del respectable no va fer-se esperar. Mestalla, amb una molt trista imatge de públic, no podia creure el que estava veient tot i que la temporada no ha donat com per a llepar-se de gust.

La versió blanquinegra no millorava amb el pas dels minuts després de que l’última prova disputada al feu valencianista fora la d’un grup amb un caràcter i una entrega que va servir per trencar a un rival a tot un derbi. Parlem del grup de Cristian Toro i el seu València CF Femení que tant va meravellar.

El segon despropòsit de l’encontre arribava amb una acció innecessària de Siqueira dins l’àrea. El brasiler davant la seua voluntat de traure l’esfèric jugat arriscava i colpejava a la cara de la seua par a la pressió, acabant per cometre penal. Passada la mitja hora de joc, William Jose de d’els onze metres ampliava diferències sense que Alves poguera fer res.

Amb el zero a dos s’arribava al temps de descans però ben bé podia haver canviat el marcador a favor dels ‘Txuri-urdin’ molt còmodes des d’el primer regal de gol. Ja en temps de la represa, Voro modificava el carril defensiu esquerre amb l’entrada de Lato en detriment de Siquiera. La reacció era nul·la i fins i tot s’acumulaven les noticies negatives com la de la baixa confirmada de Zaza per al partit del Bernabéu al vore la cinquena groga amb la que complir cicle. Una baixa sensible per a la, ja de per si, pobra situació d’atac valencianista.

Quan el partit s’afonava al seu màxim, tercer gol de la Reial que definia el partit obra de Oyarzábal, el València i Mestalla treia coratge d’on no hi havia per alçar-se i construir un partit inimaginable vist el vist a poc més de 20 minuts. Des d’el 64’, gol de Oyarzábal al 71 el València amb la inèrcia de Lato, Soler i Zaza, endolaven de nou a una afició contrariada. Nani al 67 retallava des d’els onze metres i minuts més tard al 71, Zaza convertia el segon que provocava la reacció de Mestalla junt al seu equip en busca d’un punt que fins al moment pareixia utòpic.

El càntic “a por ellos, a por ellos” es feia ressò després d’haver assistit a una impossible partida de futbol al llarg de 64 minuts. La reacció es difuminava amb el pas dels minuts. Tot i això la possibilitat de traure un punt va ser possible en alguna ocasió aïllada. Amb el xiulit final, el València es quedava a la vorera del miracle i signava una nova derrota horrible amb la que començar a preparar la visita del cap de setmana al Bernabéu.