VCF-SEV: El VCF posa emoció i joc peró no els gols (0-0)

Competició pura i dura quan parlem d’un València CF-Sevilla FC. Partit que tot i les diferencies a la taula classificatòria va demostrar bon ritme des d’els primers compassos de partit. Els de Voro, mitjançant bones combinacions entre aquells que saben calfaven a Mestalla. Les primeres accions a destacar és la que Munir protagonitzava amb una rematada de cap que no trobava porta però que també es va poder vore tallada per una mà dins l’àrea de Pareja. Mestalla reclamava la pena màxima i esta no seria la primera acció a recriminar del respectable que omplia el feu blanquinegre.

El ritme es feia notar i Zaza, amb altra bona arribada per banda es generava l’espai necessari per poder rematar de manera acrobàtica una pilota que marxava fregant el pal de la porteria que defensava Sergio Rico. El joc, les ganes i les ocasions eres valencianistes sense cap dubte fins el moment en el que Jovetic, recentment ingressat al camp per substitució de Vitolo, estavellava la pilota al pal del fons que defensava Diego Alves, prèvia pèrdua innocent al centre del camp. L’ ‘ay’ al cos del valencianisme però els homes d’atac continuaven provocant el perill al sistema defensiu dels de Nervión. Orellana des de fora provava les actituds de Rico que responia de bona forma a este xut. El gol pareixia prop però no hi havia forma de trencar el 0-0 inicial tenint en compte a més el gol fantasma que vivia al partit. Mariano s’encarregava de desbaratar l’alegria en Mestalla arreplegant el baló baix la mateixa línia de gol.

El domini aclaparador dels valencianistes a la primera meitat es quedava sense el premi del gol na volta s’arribava al temps de descans. Sampaoli i els seus necessitaven del temps mort per tractar de frenar el bon desplegue local.

Tot i el pas pels vestidors amb els que relaxar les cames, el València CF tornava a botar al camp amb una bona predisposició com l’acció que protagonitzava Munir. El davanter hispà-marroquí furtava la pilota però la definició posterior no trobava el camí del gol.

Si la primera del Sevilla besava el pal, la segona eixia llepant la fusta. Sergio Escudero amb un molt bon llançament de falta directa sorprenia a Alves i pràcticament Mestalla sancera que quedava muda. Poc després una bona internada de Jovetic a l’àrea provocava una nova paràlisis amb un xut creuat que es passejava per davant de la meta d’Alves sense trobar cap rematador.

Eixe ànim de preocupació es difuminava a càrrec de la feina de González González al xiulet. Mestalla muntava en colera amb les decisions del col·legiat. Un serial de mans, penals i faltes encenien el partit mentres este encara estava obert per a tot dos equips. D’eixe serial d’errades, Zaza marcava sense el consentiment final degut a unes mans al control.

Amb el 0-0 encara regnant al marcador de Mestalla, Voro decidia travessar per tres canvis de gol en busca dels tres punts definitius. Cancelo, Nani i Mina eren les esperances finals dels blanquinegres per traure un triomf de mèrit davant el Sevilla. Tot i l’esforç continuat al llarg dels 90 minuts, el marcador no va mostrar diferències i l’encontre es resolia amb un empat sense gols que deixava satisfet pel vist al verd però que per altra banda decebia per tallar la marca de victòries consecutives, xifrada en tres.