CRÒNICA VCF 3-2 CEL: Una vaselina de Soler culmina una gran victòria a Mestalla per a seguir en ratxa

Jornada intersetmanal on el Celta de Vigo viatjava a Mestalla per a enfrontar-se a un València CF que arrossegava una bona ratxa al seu estadi de 4 victòries, 2 empats i tan sols una derrota en els últims set partits.

Les baixes de Montoya i Gayà donaven pas a la titularitat de Siqueira i el qüestionat Cancelo en els laterals. A més a més, tornava a la defensa Mangala, qui va complir sanció en el partit davant del Dépor. Els de Voro començaven amb un alt nivell d’intensitat, on en els primers 4 minuts ja havien tret 4 córners, assetjant la porteria de Sergio, però sense perill.

En canvi, un Celta que semblava apagat, anava a inaugurar el marcador després que Cabral rematara a porteria un llançament a baló parat (0-1), ajudat per un error d’Alves en l’eixida. El mateix porter, tot i no aconseguir evitar el primer, sí que anava a salvar el segon quan Aspas s’encarava sol davant d’ell.

Els locals buscaven la reacció, que arribaria en el 38 després d’una combinació perfecta de Zaza–Cancelo–Parejo que acabava amb un gol a plaer d’aquest últim per a igualar el marcador (1-1). El resultat era just, però encara quedaven 45 minuts al davant, on qualsevol podia posar-se per davant en algun moment.

La segona meitat començava amb els dos conjunts més tranquil·litzats, però a poc a poc apareixeria el domini del València amb un esplèndid Carlos Soler que deixava a Mestalla amb la boca oberta. L’ocasió més clara dels primers minuts eixiria dels peus de Cancelo, on el baló acabaria en el pal després de tocar amb Sergio. El portugués estava mostrant un bon futbol, buscant la reconciliació amb l’afició.

Lato anava a ser altra de les bones noticies que deixaria aquest partit. El jove lateral esquerre entrava en el lloc de Siqueira, assistint a Munir en el primer baló que tocava per què el 9 fera el segon gol del València CF en el 67 (2-1).

El Celta anava a tindre l’oportunitat d’empatar el partit des dels 11 metres. L’àrbitre xiulava penal de Carlos Soler a Iago Aspas, i aquest no perdonava davant de Diego Alves (2-2). El partit tornava a quedar-se igualat i amb 10 minuts al davant.

Quan tan sols quedaven 5, Soler faria que Mestalla cantara el seu nom. Enzo deixava sol al migcampista per què aquest superara de vaselina a Sergio i posara el 3-2 en el marcador. Gol increïble que feia justícia en un resultat que acabaria així.

Els tres punts es quedaven a casa, Mestalla tornava a somriure.