Meriton tritura projectes en tres anys en el València

Tres temporades amb Meriton al front del València CF i el club che prepara el seu enèsim projecte en eixe breu espai de temps tant a nivell social com a esportiu. Des de l’arribada de Peter Lim al club xe, a excepció de la primera campanya, les coses no han eixit com s’esperaven i el declivi de l’entitat com a institució i com a club de futbol s’han convertit en una constant.

Mateu Alemany és l’últim nom que ha eixit a la llum per a dirigir la nau sense rumb que és el València CF ara mateix. L’expresident del Real Mallorca és el triat per a convertir-se en el Director General de Meriton i les negociacions estan en marxa per a la seua incorporació immediata. Amb ell s’iniciarà un nou intent per aconseguir l’èxit anhelat pel magnat de Singapur després de la compra de la majoria accionarial del València.

Sense capità del vaixell

L’eixida de Amadeo Salvo va deixar un forat de poder massa gran dins del club. Layhoon Chan va assumir tota responsabilitat tant a nivell intern com a nivell extern del funcionament del València CF. Encara que durant la convivència amb Salvo ja exercia de Presidenta, l’expresident era l’home fort i considerat com a arquitecte del ‘projecte LIM’ a Mestalla.

Posteriorment Layhoon va assumir el rol social de Salvo, però amb escàs èxit. Les aparicions públiques de la Presidenta han anat perdent força i adeptes entre la parròquia valencianista, així com credibilitat després de tants fracassos en tan poc temps i la poca cintura per a pegar-li la volta a la situació. Un transcurs temporal en el qual s’ha canviat la parcel·la de comunicació del club amb l’entrada de Anil Murthy i el suport de Damià Vidagany en màrqueting al costat de Peter Draper. I és que ni el club ha millorat la seua imatge externa, ni ha signat patrocinis que aporten suficients recursos al pressupost anual.

El ball de cadires esportiu

L’apartat esportiu del València durant estos tres anys és desolador. Una temporada històrica de forma positiva – rècord de punts (77) – i dos cursos per a tirar-li plorar i que han injuriat un escut de 98 anys d’història fent la pitjor marca del club al campionat domèstic.

Amb la designació de Alesanko arranca el quart projecte esportiu del València. Sí, el quart. Rufete, Nuno i García Pitarch han desfilat per la direcció esportiva del València. Tan sol un d’ells ha aconseguit l’èxit: Rufete. Seua va ser la confecció d’una plantilla que va retornar al València a la Champions League amb fitxatges de secretaria tècnica (Mustafi) i una planificació i un consens entre tots els implicats en les grans transaccions econòmiques (Enzo o Negredo).

La mala relació entre Rufete i Nuno es va carregar una fórmula que funcionava i des d’eixe moment el València en aquest plànol és un solar. Nuno va errar en els fitxatges una volta obtinguda la confiança de Lim en ell per a dissenyar el vestuari xe i açò li va portar a la destitució. Meriton va apostar per Gary Neville de forma errònia i amb ell va començar l’era de García Pitarch.

Amb poca autonomia, plegat a les decisions unilaterals de la propietat i embolicat en una guerra de poder interna per ser la mà dreta de Layhoon, l’etapa de Jesús García Pitarch ha distat molt de la glòria. La seua aposta per Pako Ayestarán va durar quatre partits i els recanvis de Paco Alcácer per a la davantera no han funcionat. Després d’una hibernació estival on la planificació va brillar per la seua absència, l’eixida de Cesare Prandelli i les guerres internes al costat de la xacra de la seua horrible gestió va acabar amb la seua dimissió a meitat del present curs.

Ara el València intentarà donar amb la tecla amb el quart Director Esportiu en tres temporades. Alesanko manté a Vicente Rodríguez al seu costat per a fer autèntics malabarismes amb el descens pressupostari que hauran de bregar aquest estiu. A més hauran d’encertar en la important elecció de l’entrenador i fer front a prop de vint milions ja invertits en Simone Zaza i Fabián Orellana.