VCF-LEG: Llei del mínim esforç a Mestalla (1-0)

El València CF compleix amb l’expedient i amb la llei del mínim esforç per tal de traure els tres punts del seu partit davant el Leganés. El gol de Mangala a la primera part va ser suficient per als de Voro al llarg dels 90 minuts i així començar a tallar la ferida del descens a falta de tres mesos de competició.

Este València no té força de voluntat com per a lluitar més enllà de no patir a la zona més problemàtica de la taula classificatòria, això està més que comprovat. De nou, tot el que no siga competir amb els galls de la Lliga no motiva. Amb la pilota ja rodant i el Leganés com a rival, el grup de Voro eixia gelat com la nit i la grada Mestalla. De futbol poca cosa, només Leganés amb el recolzament dels seus al més alt de Mestalla apostava per generar dubtes. Mestalla ho sentia i ho exterioritzava amb malestar i el ‘run-run’ tan conegut.

Abans de marxar al descans però el València CF es refeia i fruit de les accions a pilota parada naixien les millors accions que despertaven a la grada de Mestalla davant l’espessor vista al terreny de joc. Primer Parejo posava a prova els motors d’injecció d’Herrerín obligant-lo a volar a l’escaire de la seua porta per evitar el gol que estrenara el marcador de Mestalla. A continuació d’eixa acció, el córner, Mangala es feia fort i aprofitava el rebuig dins l’àrea per espentar la pilota al fons de la xarxa i obrir el marcador anotant el seu primer gol com a valencianista. El gol ajudava a vore un València més tranquil de cara al tram final de partit i així posar punt i apart al partit amb el lleuger avantatge abastat.

En temps de segona part, Garitano retirava a Adrián Marín just començar la represa vist el perdó de Vicandi Garrido a la primera part on perfectament podria haver vist la doble groga i per tant l’expulsió abans de marxar als vestidors.

El ritme al segon acte no defraudava i mantenia la versió vista al primer acte. El Leganés afegia al sopor una agressivitat excessiva i permesa en tot moment per Vicandi Garrido, col·legiat del partit. Sense diferencies al marcador, les faltes era el millor termòmetre en el que comprovar la fam d’uns i d’altres. El València sumava huit faltes en contra per 21 del rival de la nit a Mestalla. Tot i la gran diferència, el panel de grogues es repartia de manera molt parell amb dos per als blanquinegres i tres per als madrilenys.

Tot i que a comptagotes, el València controlava i buscava el gol que donarà la tranquil·litat sense fortuna. Ambdós accions, fins al moment, portaven el segell de Carlos Soler. Eixa comoditat quedava patent només pegant un ull a la banqueta de Voro. Mentres que el Leganés esgotava canvis, el tècnic de L’Alcúdia allargava les substitucions fins arribar al tram dels deu últims minuts de partit. Lato era la primera peça amb la que refrescar l’equip en detriment de Bakkali.

A falta de canvis al conjunt valencianista, Alberto Martín veia la roja per doble groga i facilitava la conclusió del partit amb el domini al marcador i al camp. Qui seguia a la seua era Vicandi Garrido qui acumulava errada rere errada comptant grogues no mostrades, roges perdonades i fins i tot penals no assenyalats. Penals com el que Gayà presenciava en primera persona i que reclamava davant la cara de Vicandi en un alt grau d’insistència.

El València tancava la victòria sense lluentor després de 90 minuts de partit fent la resta de setmana més senzilla a la grada de Mestalla.