València CF-Reial Madrid; un duel amb antecedents

Demà a la vesprada (18:45h) l’Estadi de Mestalla tornarà a obrir les seues portes per rebre al Reial Madrid en el que serà el partit número 101 de la història del feu blanquinegre. Un centenar o més de records entre alegries i decepcions amb un clar factor comú, les errades arbitrals a favor del conjunt blanc de la Capital cada volta que ha passat per Mestalla.

Tirant la vista enrere, el primer dels últims i més sonats atracaments protagonitzats pel conjunt blanc, permés i tolerat pel col·legiat del partit, és el d’aquell 22 de desembre del 2013 amb Nico Esteve a la banqueta valencianista. Dins d’este partit troben fins a tres moment delicats, el primer d’ells el gol en fora de joc de Cristiano Ronaldo, d’ell i d’altres dos companys més en una acció a pilota parada. Amb el partit 2 a 3, Xabi Alonso interceptava la pilota amb el braç ben obert, acció impugne per a Teixeira Vitienes, àrbitre d’aquella nit. L’última permesa va ser l’expulsió perdonada a Sergio Ramos qui va propinar un fort colp amb el colze a Jonas a una lluita aèria.

Imatge: Canal+

L’hemeroteca criminal dels València-Reial Madrid no queda ahí. Dos temporades més enrere, a la 11/12, Mestalla espentava als últims minuts per tal de rescatar un punt davant el grup dirigit per Mourinho. Dos gols a tres al lluminós de Mestalla i els blanquinegres buscaven un gol que Higuaín va encarregar-se d’evitar actuant com un guardameta més. Eixa nit, Mourinho donava la nota apujant-se a l’esquena de José Callejón que calfava sobre la banda de Mestalla.

La més clamorosa i increïble i no per això menys certa va ser la protagonitzada per Sergio Ramos a la temporada 2005/2006. Aquell València de David Villa, Aimar, Albelda, Cañizares i companya empatava a zero davant el conjunt de Concha Espina. Una internada de Villa per banda va ser frenada amb falta per Mejía. Mejuto Gonzalez no va assenyalar res tot i les protestes del ‘Guaje’ i Sergio Ramos confós per les protestes i un misteriós xiulit va agafar la pilota sense cap tipus de impunitat dins l’àrea. Davant la ira de Mestalla i l’al·lucinació col·lectiva Mejuto González va saldar l’assumpte xiulant falta en contra dels blanquinegres, falta de Villa. Aquell partit de justícia poètica va poder acabar malament amb un penal a l’últim minut que llançà Ronaldo però que Cañizares va encarregar-se de solucionar parant-lo.

Lluny de Mestalla i de la seua asfixiant pressió els succés paranormals són més clamorosos i més coneguts amb el Bernabéu de fons. L’Ushiro Nage de Marchena a Raul, el gol anul·lat a Ilie, l’expulsió d’Aimar, Albelda cremat i expulsat davant l’actuació de Pérez Lasa són alguns dels exemples del detalls més negatius d’este partit 5 estreles del futbol a Espanya. El moments més feliços d’este partit ens obliga a recordar el 6-0 a les semifinals de Copa al 1999, un 3-0 clar i contundent davant el Madrid dels ‘xorreos’ o l’última victòria davant els blancs fa dos temporades superant a un Madrid que arribava a Mestalla com a recent campió del Mundial de Clubs i amb un record històric al seu abast que va vore caure amb els gols de Barragán i Otamendi.