El Mestalla supera una bogeria de partit i manté el ritme (3-2)

Vesprada gran per al València Mestalla. Derbi davant el filial del Vila-real amb l’unic objectiu demantindre el ritme de les posicions capdavanteres de la taula classificatòria. Amb una bogeria al tram final de partit, el Mestalla suma els tres punts gràcies a l’actuació de Sivera i els gols de Vidal i Rafa Mir per partida doble.

El ritme dels primers compassos de partit va afavorir als visitants qui es trobaven còmodes amb les accions de Carlos Martínez, Leo Suárez i la garra de Cantalapiedra, Sivera responia de manera taxativa a les ocasion groguetes. Sense dubtes, el Vila-real demostrava el seu bon moment de forma i el bon futbol capaç de fer.

El futbol als peus dels de Curro Torres va començar tard a carburar. La pressió però de Quim Araujo i la de Jordi Sánchez inquietava a la defensa de Paco López i provocava un canvi de dinàmica al partit. El Mestalla creixia i es feia de respectar al mateix temps que Sivera seguia amb la seua marxa d’impedir qualsevol mala intenció visitant.

Arribat a l’equador de la primera part, una centrada de Eugeni cap al segon pal era aprofitat per Nacho Vidal que superava amb un colpeig brillant la meta defensada per Cantero. El Mestalla amb molt poc dominava al camp i al marcador (1-0).

Amb la comoditat del marcador a favor, el Mestalla jugava amb el temps a favor i es permetia certs luxes. L’últim tram de la primera part s’esgotava amb la inferioritat numèrica del Vila-real, al seu lateral esquerre. Arribat al 45 el Mestalla segellava una primera part amb domini mínim i molt en joc de cara al segon temps.

Ja en la represa el Vila-real arrancava amb el primer canvi del partit. Miguelon substituïa Peris amb problemes. Els de Paco López a esta segona part eixien amb un punt de força més per tant tocava aguantar i patir el perill groguet.

El Vila-real acumulava ocasions de Carlos Martínez, Leo Suárez i de l’alaçada de Pau, central referència a les accions a pilota parada. L’esglai majúscul dels visitants arribava amb una pilota que s’estavellava al pal de la porta defensada per Sivera.

La reacció blanquinegra arribava a temps amb un xut sec i potent d’Eugeni al que responia bé el porter groguet. Es superava el minut 65 i el Mestalla es llevava la pressió d’un inici de segona part molt complicat.

Amb l’entrada de Mir al camp el Mestalla buscava trobar la tranquilitat al marcador. Dit i fet. El davanter murcià al 68 signava el segon gol de la vesprada pentinant un baló centrat per Eugeni de córner. Mir anotava després de desvaratar dos ocasions clares de gol.

Ampliades les diferències el partit podria entrar en una fase de complacencia però d’això. El Vila-real creixia tot i el dos a zero i dels peus de Leo Suárez naixia el gol de l’esperança grogueta. Carlos López s’eregia com l’home gol. Amb deu minuts per davant el Mestalla tenia la d’aguantar marcador o buscar el gol de la tranquilitat. Segona opció i Rafa Mir tornava a signar el gol per guanyar en calma. El VCF Mestalla recuperava la diferencia de dos gols

Esta calma pareixia impossible i de nou Carlos López retallava novament al lluminós del Puchades (3-2). Un tram final de deu minuts molt complet i tensió assegurada donat tot el que hi havia en joc no permetia el respir. Un ingredient més per tancar partit era l’expulsió per doble groga de Raba al Vila-real. Tot i la inferioritat numèrica per minuts els visitants optaren a abastar un punt de res a l’igual que el Mestalla va tindré als pues de Sito i més tard Fran Villalba el quart gol de la vesprada-nit. Sito estavellava la pilota al travesser sense porter i Fran Villalba aprofitant el rebuig i sense porter va trobar l’oposició d’un rival.

El xiulit del col·legiat va servir per tancar un partit que va ser complet amb els deu últims minuts on va poder passar de tot. Finalment els de Curro Torres mantenien els tres punts per no permetre perdre l’estela del líder, FC Barcelona que no va perdre la seua prova.