El producte Paterna agrada en Mestalla

Mestalla i tot el valencianisme, hui dia viuen àvids de referents i de gent que demostre compromís per res a canvi. Per això a la més mínima ocasió que apareixen noms com els de Carlos Soler, Toni Lato, Rafa Mir o altres amb algo més de pes com Jaume Domènech, la grada recupera la confiança i la brillantor de la cara confiant que ells tenen a les seues botes i peus el fer tornar a creure a una grada que ha perdut la confiança ja no només en els jugadors sinó en el seu Club de tota la vida.

Ahir Mestalla va tornar a sentir orgull per aquells que senten el mateix orgull a l’hora de vestir la casaca blanquinegra. La titularitat de Jaume a la porteria amb el recolzament de la grada i els primers minuts oficials de Carlos Soler davant el públic sobirà de Mestalla foren de les poques notes positives a les que traure punta a la victòria i classificació del VCF als huitens de la Copa del Rei.

La irrupció de Soler al camp ja va generar altre sentiment a la grada. La seua col·locació, intel·ligència al camp i la seua capacitat de dominar l’escena embruixaren a Mestalla. La jugada del gol de la victòria porta el seu segell personal, el segell de la pedrera blanquinegra, una factoria que sap treballar bé i donar fruits útils si se li dona el rodatge just. L’última acció del partit, la falta botada per Rodrigo qui podia haver signat un hat-trick, va ser clara, la grada volia vore al ‘8’ del Mestalla colar-la per tot l’escaire. Finalment les jerarquies es van mantindre al camp i això li va valdre a Rodrigo la reprimenda del respectable.

A la fi del partit, va ser Jaume el protagonista. Mentres els protagonistes enfilaven el túnel dels vestidors, el gat d’Almenara s’esperava per tal de poder acomiadar-se del pocs valencianistes valents presents al partit i d’alguna manera desitjar-li bones festes. Un gest, un acte de gratitud que va tindre la seua continuació amb el regal avançats de Nadals per a un seguidor que va endur-se la camiseta del meta valencianista.

El futur, amb eixa actitud és d’ells. Jaume més present que Soler però fets de la mateixa pasta, la pasta valencianista. Estos no són els únics que estan demanant a crits una oportunitat, Lato, Mir, Villalba, Sivera arriben amb pas ferm.