Llums de bohèmia blanquinegres

El titular no és per la cançó de Navajita Plateá, sinó més  per l’espantall de Ramón María del Valle-Inclán. Layhoon Chan i Jesús García Pitarch escenificaren una actualització perfecta de l’obra de l’autor gallec. Una roda de premsa carregada de declaracions grotesques i explicacions absurdes. Una més. Tot un teatrillo ple de cinisme i on els interlocutors no sabien ni on es trobaven. Semblaven dos polps a un garatge.

Ni la Presidenta, ni el Director Esportiu de Meriton pugueren capejar el temporal. Fins i tot van tirar de supèrbia encoratjada per la por i el nerviosisme suscitat per una tropa de periodistes a la qual una vegada més demanaren ajuda i a la qual posen traves per a treballar, mentre llisquen com una carta per sota de la porta informacions interessades. Amb el mall donant i a Déu resant. El despotisme il·lustrat aplicat al València Club de Futbol.

Layhoon Chan intentà reivindicar-se recalcant en nombroses ocasions que “ella és Peter Lim“. No, senyora Presidenta, l’interès per una empresa no es mostra a 12.000 quilòmetres de distància i amb una cridada cada trenta dies. Tan atropellada per la situació estava que l’exemple donat no va ser afortunat. “Algunes empreses de Lim tenen 30 anys i solament les va visitar el dia de la compra“. Quina forma de demostrar la seua il·lusió i passió pel futbol o almenys no embenen la moto quan és un armari. Està bé que Lim haja vingut a València a fer negoci. És lícit, però no enganyen a una afició que veu com el club es dessagna cada vegada que intenta llevar-se la bala.

I se li va notar molt més incòmoda quan a una pregunta sobre si s’havia plantejat dimitir, va eixir per montera i ho va rebre com un atac personal, perquè per a ella no hi ha crisi. Enmig d’una crisi esportiva i social, que va maldar per desmentir la Presidenta, va deixar pel sòl a l’entrenador, Cesare Prandelli, després de la mascletà del dia nou abans de visitar Anoeta i el seu ja clàssic ‘fuori’. I és que casualment ara cap jugador vol eixir del València. Ni Ryan a la recerca de minuts, ni Alves en el seu moment demanant més diners, ni Parejo una vegada se li va baixar de l’autobús en pretemporada. Serà el ‘delirius tremens’ d’un Prandelli que malgrat el que diguera ahir Layhoon – entre riures jocoses del Director Esportiu – traçarà la línia a seguir al mercat de gener. I és que la Presidenta va tenir la desfachatez de qualificar de “estructura” al plànol esportiu existent en el club, en el qual hi ha dos treballadors després de l’eixida d’un d’ells.

Una estructura que fa un pas cap a davant i un altre cap a darrere com Ricky Martin. Jesús García Pitarch va patir una bipolaridad alarmant durant la roda de premsa. No va voler entrar valorar el FPF, ni la seua tasca esportiva. De fet es va fer un lio del que no va saber eixir. És més va defensar la seua gestió de plantilla, la mateixa que està a la 17ª posició, i va remarcar que la repetiria, encara que es va oblidar curiosament de Guilherme Siqueira. El Director Esportiu va reconèixer que falten jugadors per a completar la plantilla. En què quedem? Va fer un bon treball a l’agost o no?

Respecte al plànol econòmic és de jutjat de guàrdia que un Director ESPORTIU no valore este aspecte que afecta directament a la planificació salarial de la plantilla. Encara que posteriorment es va embravir per a quedar novament en ridícul amb l’esperpèntica explicació de l’evolució del FPF acusant a la premsa de difondre mentides. Jesús García Pitarch, el club coneix la reclamació de la Unió Europea des del quatre de juliol. Segons els pressupostos presentats en la JGA, els mateixos ja provisionaban ambdues multes i no obstant açò no arreplegaven el superàvit després de les operacions estivals. Si el tres d’octubre hi havia molt marge i es vanagloriaba d’açò, curiosament ara la multa ofega el pressupost esportiu de l’entitat. Com pot ser açò, si en els pressupostos preparats al juliol per als accionistes ja estava previst?

La part positiva per a l’afeccionat és la confirmació que es fitxaran – mitjançant traspàs – futbolistes per a revertir la situació, encara que “més diners no és la solució per a fitxar“. Que no vulga posar més diners Peter Lim és entendible, dir que no puga i que no amplia el pressupost és manipular. Després de l’enèsima compareixença de paraules buides i amb poc crèdit en el seu haver-hi, el València està en mans del que Cesare Prandelli i Antonelli vulguen. I més val que encerten, sinó el futur pròxim s’atalaia negre.