El temps d’afegit i l’àrbitre condemnen al Mestalla (2-2)

El VCF Mestalla tornava al Puchades per a llepar-se les ferides com un lleó ferit en batalla. L’última derrota, dura, injusta i plagada d’errades arbitrals davant el filial blaugrana del Barça, el passat dimecres, tocava refrendar-ho davant un Sabadell amb molt més problemes.

Este Mestalla no entén de bacs i mes amb el regrés del seu capità, el seu home fort, Segio Ayala a la saga defensiva blanquinegra. Com una tònica ja general els de Curro Torres no tardaren en acumular ocasions i rondar el perill a l’àrea d’Eskieta. Dotze minuts bastaren per a que Quim es convertira en protagonista sent l’autor del primer gol de la vesprada. Fent us del tacó, el mig-centre català obria la llauna. El domini era clar i continuï així passat la mitja hora Fran Villalba aprofitava la titularitat de hui apareixent per rematar la centrada des de costat esquerre i doblar diferències amb el dos a zero. La nota afectuosa arribava quan el Mag del Cabanyal celebrava el seu gol junt a sa mare.

El partit es posava massa de cara a pocs minuts d’arribar al temps de descans però un Sabadell fins ara prou desaparegut en combat aconseguí trencar la monotonia a partir de contres que sembraven el pànic amb ocasions per a retallar les diferències. Així, finalment Álvaro signava el primer dels arlequinats per arribar al 45 amb el marcador en avantatge mínim, 2-1.

Amb la segona part ja en joc el partit seguia el camí amb el que s’havia finalitzat la primera meitat. La brillantor del Mestalla i la bona predisposició quedava en un segon plànol i el físic es convertia en la primera bassa per sobreviure al partit amb el 2 a 1.

A 25 minuts de la fi del partit, dins d’esta fase de partit el Sabadell es trobava amb la possibilitat de signar l’empat amb un penal per mans de Gregori. A més a més el mig centre era expulsat al vore la segona groga al partit. Sivera mentres als llançament des dels onze metres salvava als seus amb una superba parada. Tot i salvar la victòria momentània, el partit guanyava en una nova dimensió per als de Curro Torres. Una prova de supervivència a 25 i amb un resultat curt.

Curro Torres per afrontar la prova tirava ma de Marc Ferri i Eugeni amb els que poder aguantar la pressió del rival. Al tram final de partit, el Mestalla s’ha afiançava i es posava còmode per a sumar uns tres punts molt bons però no exempts de patiment. Tres eren els minuts de prolongació al partit però el col·legiat castellà manchec decidia allargar sense cap tipus de criteri fins als sis per acabar en el 96, minut en el que Txomin es convertia en el més llest dins l’embolic a l’àrea i signar el 2 a 2 final. Este moment va provocar la ira del Puchades tant a la graderia com a les banquetes on l’assistent número u va perdre els papers al ser protagonista de tan grotesca situació plena d’espentes i xuleria. No cal deixar en l’oblit la jugada prèvia a tot l’embolic on Jordi Sánchez, errava un mà a mà clamorós que ben bé podia haver sigut el 3 a 1 amb el que tancar la vesprada.

De nou el Mestalla desaprofitava un clar avantatge de dos gols a favor per acabar sumant un punt. Així els de Curro Torres tanquen una setmana que només ha sumat un punt de sis possibles amb dos actuacions arbitrals fora de qualsevol qualificant.