Els accionistes deixen a banda les floretes cap a Layhoon
Per Blanquinegres · 04 Novembre, 2016
Layhoon Chan, com a màxima responsable de la taula i Presidenta del Consell d’Administració va haver d’encaixar els primers colps seriosos dels accionistes després de dos anys al capdavant del VCF com a membre de Meriton. La crítica i la desil·lusió va ser el denominador comú de les al·locucions dels accionistes que demanaren el seu torn de paraula.
La paciència va ser la major virtut de la Presidenta davant les argumentacions a les que més tard va tindre possibilitat de donar resposta. Esta era segurament, la primera volta on Layhoon es trobava una realitat contraria a la que esta palpava amb l’afició en les seues últimes compareixences públiques així com a les anteriors Juntes Generals Ordinàries d’Accionistes.
Emilio Belenguer, era l’encarregat de pegar el primer pal i obrir foc al torn de precs i preguntes. “Ens han estat mentint com a cosacos. Mendes va camí de ficar al VCF en 2ª com va fer amb l’Atlètic o el Saragossa”.
El segon torn passava per la veu de l’ex President, Jaume Ortí. El Senyor Ortí advocava per la calma i la unió de cara als estaments del futbol espanyol com a mesura de defensa. “Hui no ens respecta ningú. A Madrid no ens respecta ningú. Els polítics han de saber que el València CF també és un partit valencià. Estem en la línia de fer les coses i hem de barallar per fer les coses millors”. L’ex President del Doblet finalitzava el seu parlament amb tot un clàssic, “Muchas noches”.
Ramón Nacher ‘el Xato’, apareixia per fer públic i notori el poc tacte del Club en les vendes d’entrades Champions la temporada passada.
Qui fora Conseller del València CF, Antonio Sese Roca parlava per tal de demanar explicacions després de dos anys de l’arribada de Meriton al Club. Va tindre temps per recordar l’equip de treball Rufete-Ayala- Salvans. Assenyala el poc poder de decisió de Suso a l’ombra de Mendes i el seu curt equip de treball amb el qual pentinar tot el mercat futbol al món. “Només Vicente Rodríguez, Pedro Gómez i Salva Grau no poden controlar el mercat del futbol mundial. Quants diners invertim en tota la parcel·la esportiva?”. Per últim el enyor Sese no va perdre l’oportunitat de preguntar i interessar-se per l’estructura de màrqueting del Club. S’assenyalaven el nous acords amb Prozis per valor de 80.000 i S36.com per valor de 130.000€. Un valors molt pobres tenint en compte exemples d’equips nivell VCF inclòs pitjor com Reial Societat i el seu acord d’expansió de la marca basca amb el seu patrocinador principal o Sevilla, Atlètic de Madrid…
Vicente Vallés, President del Xicotet Accionista va ser altre dels participants que va insistir en la millora de la parcel·la màrqueting del Club per dotar de força al Club, un Club sense ingressos de competicions europees així com que perd diners en concepte d’abonats. A més feia referencia a finalitzar les obres el Nou Mestalla, invertir com a motor de credibilitat.
Joaquin Rios Capapé, un dels clàssics a les Juntes Generals Ordinàries valencianistes tractà d’ajudar aportant el seu punt de vista davant el problema de la multa de la Unió Europea. El senyor Capapé apostava a que foren els anteriors patrons de la Fundació, aquells que donaren llum verda a la venda del Club, a que paguen la multa de 23 milions a raó d’un poc més d’un milió per cap.
El treball de Peter Draper al front de l’àrea màrqueting va ser denunciada per Francesc Martí, qui a més no va dubtar en titllar de desastre de Lim i els seus amics com Mendes la gestió interna al València CF.
Héctor Villalba ex patró de la Fundació VCF i membre de la Junta Directiva de l’Agrupació de Penyes del VCF va ser crític davant la usura de la UE per la multa de l’aval de l’ampliació de l’any 2009. En clau positiva el senyor Villalba valorava la reestructuració del Club fent cas de la voluntat de l’aficionat. Apel·lava per últim a recuperar capacitat esportiva i així recuperar altres parcel·les enfonsades.
Juan Manuel Romero va preguntar per on es trobaven destinats i les quantitats exactes dels imports de les comissions i qui les ha cobrat. “Que s’ha fet amb els ingressos d’estiu i els abonaments?”.
Miguel Zorío, l’home que més oposició està practicant davant Peter Lim i Meriton va eixir a l’estrat per començar el seu parlament amb una amenaça amb sorpresa que podia amargar a algú. El senyor Zorío va denunciar la passivitat del Consell davant la multa de la Unió Europea que es coneixia des d’el passat mes de juliol. La seua sorpresa consisteix en exigir no aprovar comptes per multa i que siga Lim qui es faça càrrec del pagament dels 23’3 milions d’euros.
Jaume Torres va mostrar-se decebut. Parlant sobre la multa no va dubtar en eximir de culpa als actuals dirigents. Va demana accions de responsabilitat sobre els que manaven abans. “No lluitem ni amb Sevilla, Vil-real, Atlètic de Madrid, cal corregir errors”. Per últim va demana professionals en la gestió del Club que puguen fer front a un dels temes claus a la Junta com va ser el de la Curva Nord. “Que el Club assenyale a responsables dins la Curva i acabe amb el problema”.
El assumpte de solució de la Curva Nord va tractar-se un serial de participacions consecutives amb membres de dita secció afectats que en global van buscar un vincle d’unió amb el que poder traçar un camí de solució. Manuel León membre Curva Nord va desmentir les exigències de demanar diners o un local per al grup. Altre membre com Joan va assegurar que espera que l’arribada de Anil Murthy ajude a desbloquejar la situació. Tomás Rivera i Vicente Camarena van coincidir en denunciar les continues mentides de Layhoon a la qual li demanaven una resposta a, per on passa la solució de Curva Nord?
Paco Fuentes va atizar amb una crítica argumentada la gestió de l’ex President Amadeo Salvo. Esta crítica la va fer utilitzant àudios d’hemeroteca de Salvo. Es preguntava finalment si el Club camina cap a una gestió pareguda a la que es via a Màlaga.
Alonso García per últim va ser clar i directe al formular dos clares preguntes. “Que va a passar amb el de la Unió Europea i si açò va a suposar no millorar l’equip?” També va demanar la força d’una defensa davant els poders del futbol a Madrid.
Estes foren algunes de les preguntes i precs realitzats cap al Consell d’Administració i més concret cap a la figura de Layhoon Chan. Esta no va voler passar per alt assumptes tal com la gestió esportiva i l’equip de Suso García Pitarch i evitar la condició de mentidera. Respecte altres assumpte com la mateixa Curva Nord la Presidenta va voler explicar les noves condicions en pro de buscar un Club jove i que no vaja cap a l’agonia de fer-se major en edat mitjana. També sense tremolar va assegurar conèixer la reputació de Yomus i la por que esta crea entre els més joves valencianistes.
Esta era la primera volta que Layhoon Chan havia de defendre una postura ferma davant l’al·luvió de crítiques dures però respectuoses en molts casos que els accionistes formularen. Després dos anys, el temps de proves i pràctiques s’ha esgotat per a la majoria del xicotet accionariat valencianista i des de Meriton són totalment conscient que eixos dies de floretes han passat a millor vida. Ara toca treballar i donar amb la clau de treball amb el que començar a regenerar la confiança de l’aficionat amb passos clars i ferms a la matèria esportiva i social.