‘Queimada’ taronja (3-0)

Cura d’humilitat, en tota regla per als de Nuno. Desafortunats en tot l’encontre. Incapaços de fer inquietar la meta Deportivista. 2 gols a la primera part, el primers d’ell inexistent, esborraven qualsevol opció de traure una nova victòria. A la segona part, el València no reaccionava i concedia el 3er.

Abans de que la pilota començarà a rodar, el conjunt de Nuno ja patia el primer contratemps del partit. Alves queia de l’onze per problemes muscular. Yoel s’encarregava per primera volta de defensar la porteria blanquinegra.

Amb la pilota ja en joc el conjunt corunyès va travessar fort des del minut zero. Les urgències locals estrenyen als de Victor Fernández, per tant, Cavaleiro i Fariña es convertiren, en els primers compassos de partit, en el malson de la saga valencianista. Passat el quart d’hora, més per demèrit del Depor, el partit va caure en ritme. Un ritme que va trencar Otamendi amb una aparició inusual per l’extrem esquerre, que va donar alguna cosa de color a la presència en atac del conjunt de Nuno. Al 26, Rodrigo silenciava completament Riazor sencer. Xut perillós i sec que eixia per poc per el costat dret de la porta defensada per Fabricio. Eixa va ser l’aportació blanquinegra en atac en els primers 45 minuts.

Al 35 el Deportivo avisava amb un llançament de falta perillosíssim, que va vindre precedit d’una errada defensiva d’Otamendi, abandonant la seua parcel·la. El llançament acabava a la creueta de la porta de Yoel i que per fortuna la pilota acabava a servei de cantó. A la treta de cantó, el València patia un desajust defensiu, que feia arribar el primer de la vesprada. El conjunt gallec s’avançava en el marcador mitjançant un gol en pròpia porta. Per segona volta en la temporada, el València es veia sorprès en el lluminós, com ja va ocórrer a Sevilla.

2 minuts abans de fer el camí cap als vestidors, els de Victor Fernández feien el que ningú podia haver fet, fins ara, fer més d’un gol als de Nuno. Lucas, feia el 2-0, després de doble errada ché. Primerament, Mustafi es veia sorprès amb una pilota aèria amb el portuguès Ivan Cavaleiro, i a la prolongació, el jove gallec batia amb un xut sec i ras al segon pal que batia Yoel.

2-0, un València irrecognoscible que massa estava tirant en falta les absències d’André Gomes i Alves, a la porteria. Necessitaven el temps de descans com el respirar.

Per a tractar d’alçar el 2-0 en contra Nuno va posar dos peces noves, respecte a l’inici. Carles Gil i Feghouli, ingressaven al verd de Riazor en detriment de Piatti i la novetat, Filipe Augusto. Amb la regeneració del equip, i la més que probable xarrada de Nuno als seus els de Mestalla pareixia haver eixit amb altres sensacions. Prompte es diluïren, perquè els homes de Nuno no eren capaços de transformar el domini de baló en xuts perillosos per a la saga corunyesa.

La primera de perill després de la represa va arribar al 65 de partit, dels peus de Rodrigo. Precedida d’una combinació entre Gayà, Carles Gil i Rodrigo quer era qui finalitzava.

Els minuts passaven i el València, en la vesprada de hui, es veia incapaç de retallar en el marcador. Fins i tot, el Deportivo firmava el tercer que liquidava el partit. Minut 78, Toché sentenciava amb un mà a mà davant Yoel que patia una horrorosa estrena de titularitat amb la camiseta valencianista.

Amb el marcador ja definit el València es deixava per el camí la primera derrota del curs i d’esta estrepitosa forma, els de Mestalla tallaven la seua ratxa, sense poder millorar la marca passada de la temporada 2010-11. Un València que com venia fent en campanyes passades ha cedit davant un conjunt necessitat, com era hui el Deportivo. Sense necessitat de cremar la Falla, el València ha de centrar-se en tornar a la senda de la victòria i per retrobar-se, Mestalla i la seua gent, farà costat el proper dissabte davant l’Elx.