Ayestarán: “El club va vindre a buscar-me a mi”

El tècnic del VCF, ha afrontat en el dia de hui l’última compareixença publica de la temporada com a entrenador valencianista en un parit de Lliga. Evidentment, la mateixa ha estat plagada a referencies cap a la seua vinculació i futur amb l’entitat de Mestalla. No hi ha hagut altre assumpte a tractar. Del partit, el basc espera vore l’esperit de competició per tal d’abastar els objectius esportius actuals

 

L’objectiu és guanyar i donar bones sensacions. Ara i sempre. Siga al principi o al final de temporada.

Les interpretacions realment no serveixen de res. Els fets i els actes són els que tenen validesa. El club ha emplaçat a final de temporada i esperar uns dies més, doncs no porta a cap lloc.

No m’he afartat, per res. Tinc molta seguretat sobre mi mateix. El que haja de ser serà.

El club s’ha donat fins a final de temporada i jo sóc una de les opcions. En uns dies se sabrà si sóc jo o no. El club ha de tenir percepció del que jo li puc donar al València i després decidir. He estat tranquil sempre. Vaig agafar aquest projecte amb normalitat. Hi ha una cosa que s’oblida. El club va venir a cercar-me al meu. Van considerar que jo era l’opció en un moment difícil.

És molt senzill i m’ho va prendre amb tranquil·litat. Estic satisfet del treball que he fet en unes circumstàncies que no eren senzilles. Tinc molta seguretat en el mi mateix i el que haja de ser serà. Esperar uns dies més no va a cap lloc.

Les èpoques de Ferguson i companyia s’han acabat. Els entrenadors ara tenim menys temps i menys força. Treballar d’acord amb el club és bàsic. Per açò els clubs han de saber-ho que cerquen.

No em pose nota. Sóc l’etern insatisfet. Es pot fer tot millor, fins i tot les coses que ixen bé. Hi ha coses que cal corregir sempre i més en l’èxit, solament així et mantens a dalt. Quan arribes a aquest punt, gens serveix… però si que serveix, als mateixos jugadors els col·loques en un ambient diferent i canvia. No tots els xiquets reaccionen igual davant diferents professors. Donades les circumstàncies, estic satisfet, sí.

Fins al 30 de maig sóc entrenador. Ha d’haver-hi entrenador per a representar al club i fins al 30 de maig sóc jo.

No sóc dels quals mira arrere. Cal respondre a les circumstàncies. Hi ha 14 jugadors de la primera plantilla i quatre de la pedrera.

Feghouli no va convocat. Mai saps si serà el seu comiat estiga en la convocatòria o no. Potser no estiga i no siga el seu comiat. En occident volem accelerar tot i cal prendre les decisions en fred.

És alguna cosa que ho tenim molt en compte, perquè el club ho fem entre tots. És un objectiu esportiu.

Segurament ells són capaços de detectar què tipus d’entrenador volen i jo no tinc ansietat. El meu nivell de professionalitat i determinació, el rigor d’aquest partit és el mateix que el del primer dia. En mi gens canvia.

Ací objectiu hi ha, la quantia econòmica és important. El que no entenc és que el Màlaga-Las Palmas no es jugue a la mateixa hora que el nostre.

Diuen que ‘haberlos haylos’, però jo mai he estat prop d’ells i espere estar molt lluny d’ells durant molt temps.

Cal respectar els temps i els galons. Si estan en el Mestalla és per alguna cosa. Que tenen potencial, sí. Que aqueix potencial molts es queden en açò, també. Ser futbolista de debò és molt difícil. Ser a temps parcial, no és tan complicat. Però un professional ha de renunciar a moltes coses i cal veure si aquests xavals amb potencial estan disposats a aqueixes renúncies i sacrificis.

Premiar-me no, si em quede serà per mèrits. No em van a donar un premi, em renovaran perquè han vist el meu treball.
És alguna cosa que s’ha de pensar en el club. Quan un projecte ix malament, són moltes coses les que s’han fet malament. Quan acaba un projecte, un partit, el primer que mire és cap a mi: Què podria haver-hi tire? Hem de tenir la humilitat tots d’analitzar què ha sigut la temporada del València i les persones que estiguen en el vaixell ser capaços de corregir tot açò.