VCF-VIL: Patètica versió del VCF davant un Vila-real de Champions (0-2)

Un derbi de la Comunitat és sempre motiu de partit gran tot i les grans diferències classificatòries que puguen aparèixer entre tots dos conjunts. Altre motiu que podia fer deslluir el duel de Mestalla eren els onzes a presentar al verd, sobretot el de Marcelino Garcia Toral. Els groguets arribaven en plena efervescència europea i per això l’onze arribava a presentar fins a 10 canvis respecte el partit de dijous. Ayestarán per el seu costat només canviava la parella de Mustafi, Santos en detriment d’Abdennour, Cheryshev hauria d’esperar al seu moment.

Amb l’amo present a la graderia de Mestalla després de quasi 5 mesos, el partit començava amb el color d’un derbi, els colors de la senyera que apareixien per les tribunes. El VCF tractava de guanyar en protagonisme mentres el rival esperava amb un 4-4-2 molt ben dibuixat. Tot i este aparent domini els valencianistes no acabaven d’incomodar molt sobre l’àrea d’Areola. Abans d’abastar el primer quart d’hora el VCF pagava la seua indolència i errors amb el primer gol dels groguets. Samu García avançava als seus amb un bon gol que va nàixer dels peus de Roberto Soldado en la seua primera aparició per Mestalla després de la seua marxa cap a les illes britàniques.

La sort no estava del costat valencianista i les imprecisions acabaven per desesperar al públic assistent que no albirava per cap lloc la reacció. Els errors continuaven present en la saga blanquinegra i de nou Soldado iniciava la jugada que deixava a soles a Adrián amb un mà a mà que l’asturià no errava. El 0-2 arribava al 33 de la primera part i el malestar de Mestalla arribava a un punt crític.

La sensació de superioritat d’un Vila-real versió beta davant la, suposada, millor actualització del València, arribava al seu màxim quan Soldado tractà de signar el zero a tres després d’un brillant combinació visitant. L’avantatge era massa còmode per a un equip que arribava amb la difícil tasca d’oblidar la cita europea i es trobava un camí de roses certificant la seua plaça Champions.

La represa va iniciar-se amb un Vila-real que pareixia voler tancar de forma total l’encontre. Amb el pas dels minuts els homes de groc pareixien endarrerir la seua posició en el camp fruit de la bona situació al lluminós. Per altre costat, açò va provocar que el VCF guanyara en protagonisme, tot i que no acabava de servir per retallar diferències.

Amb el ball de canvis a les banquetes el VCF tractava de recuperar terreny amb l’ingrés de Denis Cheryshev després de quasi dos mesos de baixa per un trencament, el rus junt a Enzo Pérez i Paco Alcácer tractaren de donar ales a un València davant un Vila-real que va travessar per altre camí en els canvis; homes més defensius per els homes d’atac.

Vista la nul·la reacció dels onze blanquinegres al camp, l’èxode a les graderies de Mestalla va començar a falta de 13 minuts per arribar al 90. La desgracia, a banda del joc vist , va quedar acompanyada amb la recaiguda de Denis Cheryshev a falta de 8 minuts. Amb els tres canvis ja realitzats el conjunt de Pako Ayestarán va tindre que aguantar amb un home menys fins que el xiulit de Del Cerro Grande sonara.

El VCF demostrava davant el seu màxim responsable i la graderia de Mestalla l’enèsima versió ridícula i impotent de bona part de la temporada a la que, només, li resten dos partits. Per la seua banda el conjunt groguet signava a l’Estadi de Mestalla, on fa unes temporades certificava el seu camí cap als inferns, la plaça de Lliga de Campions per a la propera temporada.