Per molts anys Blanquinegres

Jose Maria Peris

Sempre és un gust celebrar els aniversaris de les coses que estan vives. Per aquells carrerons del llenguatge, ens podríem posar a debatre sobre les celebracions i les commemoracions, però no ve al cas i tampoc tenim a mà els gots que ens unflen de valor davant el discurs. Com els deia, celebrar és un gust. I els tres anys de Blanquinegres ho és. Un gran gust. Un mitjà eixit de la ment de gent amb ganes, sense jous ni lligams, una alenada d’aire fresc. I en una llengua, la nostra, massa vegades trepitjada, l’última ahir mateix en un ple municipal d’una ciutat important de la nostra terra.

I no els vaig a avorrir sobre llengües i noms, açò és una celebració, no una homilia lingüística. Els entenc massa seriosos per a entrar en debats inerts a hores d’ara. Estem celebrant el triomf d’un mitjà jove, però referència en el valencianisme futboler en valencià. Que va nàixer molt abans que els grans inseriren continguts en la llengua d’Estellés a la calor del nou aire polític. Perquè ara és (més) fàcil. Fins i tot està ben vist i els castellà parlants entren als despatxos ovals esforçant-se en açò. Gràcies, però ara val menys aqueix esforç, tetes.

Celebrant, els deia. Gent jove. Molt jove la de Blanquinegres. Insultantment jove, m’atrevisc. Capaços de tenir un ull en la conversa i l’entrepà de damunt la taula i un altre contestant les mencions dels mitjans en els quals treballen sense fer-ho com una falta de respecte. Gent per als quals vindre a la capital té el mateix sentit que tenia per als nostres avis. Una aventura. I que vénen, cada quinze dies a patir, a cridar i a celebrar amb el València. Tot un acte de fe, que traduït en hores de viatge poden ser perfectament dos o, fins i tot, tres. Perquè eixa és l’essència del valencianisme. El romiatge que es realitza des de qualsevol dels pobles. Vertebrant. Creant vasos comunicants amb tacte a bufanda, seient de cotxe i ràdio com a companyia. O prèvies il·lusionants a l’anada i reflexions i debats acalorats a la tornada.

Valencianisme de tota la vida, en definitiva. ADN propi, per damunt de propietats i corrents més o menys interessades.
Felicitats pel vostre primer tercer aniversari.