CRÒNICA VCF 2-2 Getafe: Sensacions renovades però es resistix la victòria

Una vesprada solejada donava la benvinguda a un València amb la necessitat de guanyar al seu feu davant un rival contra el que no es pot fallar. D’esta manera, el VCF sols tenia al cap sumar la que seria la primera victòria en Lliga del nou tècnic, Gary Neville, després de sumar un empat la passada jornada en Ipurua davant l’Eibar.

Començava el partit i era el VCF qui portava la iniciativa en el joc. El València intentava manar en el migcamp i es podia vore com André Gomes feia més la mitjapunta per intentar que la connexió entre el centre del camp i Alcàcer fora més fluida. Però, els plans anaven a trencar-se massa prompte. El Getafe s’avançava en el marcador al minut 9 per mitjà d’un sensacional llançament de falta de Sarabia des de la frontal de l’àrea.

Tocava remar des de quasi el principi, per sort encara quedaven 80 minuts per donar-li la volta al marcador. De fet, el València sols va necessitar 5 minuts per ficar taules a l’electrònic. Una impressionant volea amb l’esquerra i al primer pal de Paco Alcàcer, després d’una molt bona centrada de Cancelo, servia per a empatar el partit. Este gol mostrava l’ambició i caràcter de l’equip que gaudia dels seus millors minuts. Però, una indecisió entre Abdennour i Danilo va permetre a Lafita ficar l’u a dos. Un nou cop d’aigua gelada que tornava a obligar al VCF a remuntar.

Ara sí el gol del conjunt madrileny va aconseguir enfredar al conjunt local. El partit ara estava igualat en forces i el Geta no renunciava a l’atac. A més, la inoportuna lesió de Gayà obligava al tècnic anglés a fer un canvi obligat: Cancelo anava a ocupar el lateral esquerrà mentre que eixia Santi Mina per la banda dreta que estava ocupant el jugador portugués fins al moment.

Quan pareixia que se li complicaven les coses al València, el canvi no anava a eixir millor. Cancelo inicia per l’esquerra una bona cavalcada per inventar una jugada que juntament amb Paco Alcacer que allarga fins al segon pal, Santi Mina bat a plaer per ficar de nou taules al marcador.

Este gol donava més confiança a un VCF que ja havia vist com se li avançava 2 vegades el conjunt visitant. El partit ara estava igualat a forces i eren els valencianistes el que més perill anaven a ocasionar fins a la mitja part. Una sensacional para de Guaita a Danilo anava a evitar un gol que haguera donat avantatge al VCF en el descans.

Començava la segona meitat i ens trobem amb un València més seriós defensivament i amb més versatilitat en atac. Fent ús de la possessió el VCF trenava jugades molt perilloses, com una que Guaita acaba parant a Santi Mina al minut 55. El conjunt local, ara sí, pareixia haver madurat l’encontre i el Getafe ja no era capaç d’atacar amb la mateixa movilitat que la primera part.

L’equip blanquinegre seguia intentant connectar amb el gol. Els homes de Gary Neville percudien insistentment tant per banda dreta com esquerra sense acabar de concretar cap oportunitat. Per tal de perforar la xarxa rival, Neville feia un canvi més ofensiu amb l’entrada de Negredo. Ara el VCF jugava amb dos davanters els darrers 15 minuts del partit amb la finalitat d’aconseguir la remuntada. A minut 35 arribava una gran oportunitat de la mà d’una falta llançada per Parejo. Guaita la para al límit del gol i el públic reclama gol, però l’àrbitre no el dona.

El VCF no es rendix i amb l’entrada de De Paul per Danilo es busca l’última empenta per concretar la remuntada. De fet, l’anava a tornar a tindre el València amb una cabotada de Negredo a centre de Cancelo que es trobava per sort Guaita. El VCF anava a intentar-ho una vegada darrere l’altra sense connectar remant i li anava a costar 2 punts després d’haver quallat un partit complet. Tot i açò, el Getafe va poder acabar guanyant el partit en l’afegit amb una rematada a plaer perdonada i un tir al travesser.

Finalment el VCF va canviar la seua cara amb un bon joc d’atac combinatiu, però que els errors van penalitzar per no obtenir un resultat que es resistix, la victòria.