CRÒNICA VCF-LUD: El VCF resol el derbi amb 3 gols en una nit de por (3-0)

El derbi de les necessitats i dels dubtes. Mai un partit entre VCF i Llevant havia donat per a ser tan respectuós, molt abans de que la pilota començarà a rodar. Les sensacions del conjunt de Mestalla amb el canvi de tècnic i l’última posició del conjunt granota preveien un duel dels més igualats dels darrers anys a la Capital del Túria.

Amb el xiulit de De Burgos Bengoetxea, el Llevant es mostrava valent i amb actitud des d’el mateix minut 0 de partit. Amb línies molt més avançades que els locals, el conjunt granota aconseguia furtar i posar la pilota per a Morales dins l’àrea, Jaume solucionava la primera arribada visitant rebutjant. No anava a ser l’única d’un primer acte on el València es mostrava pobre d’idees. El joc es bolcava en costat blanquinegre i el Llevant posava els nervis a flor de pell de l’aficionat valencianista. Mestalla explotava quan Roger estavellava la pilota al travesser.

El col·lapse que patia el VCF i Mestalla mostrant el seu descontent sorgia efecte, encara que molt tímid i sense ser un futbol resolutiu i dinàmic el VCF arribava amb ràpides transicions. De fet al 22 de la primera part el VCF aconseguia foradar la xarxa de Rubén però la centrada d’André Gomes connectava amb un Feghouli que es trobava en situació de fora de joc. Minuts més tard, l’assistent de De Burgos Bengoetxea tornava a alçar el banderí per fora de joc en el gol d’André Gomes. Alcácer trencava la legalitat del gol en trobar-se en situació no reglamentaria.

El final de la primera parta arribava amb embolic inclòs. Enzo Pérez i Juanfran s’enganxaven per un suposat penal en l’àrea llevantinista. L’argentí tractava d’oblidar-se del central valencià ja que el valencianista es trobava amonestat i el risc de la segona era molt latent si queia en les provocacions. El xiulit del col·legiat tornava a fer aparèixer els xiulits de Mestalla cap al seu equip que poc estava oferint la camp i en moment es veia sobrepassat pel conjunt, del recentment arribat, Rubi.

La segona meitat començava amb variació al VCF. Nuno iniciava la represa amb el canvi de Piatti per Bakkali. Tot i que el partit es reiniciava, Mestalla acabava de demostrar el seu divorci amb el tècnic portuguès. Tot un clam, Mestalla demanava la marxa de Nuno com entrenador del Club valencianista. per posar més llenya al foc, l’afició que es congregava a Mestalla corejava el nom del davanter de Vallecas, Álvaro Negredo, qui es trobava a la llotja del camp.

Amb l’estat de nervis que patia Mestalla, el mateix equip s’encarregava de tranquil·litzar a la parròquia present amb gols. El primer arribava des d’els 11 metres. La jugada original s’iniciava amb un boníssim xut d’André Gomes, que Feghouli arreplegava i acabava sent derivat per Rubén. Alcácer va ser l’encarregat de trencar el 0-0 i 63’ la romana es decantava pel conjunt local. Eixe gol va fer relluir l’orgull dels blanquinegres que havia estar quasi inèdit al partit. Al 72’, 9 minuts després del primer, Feghouli tornava a fer alçar a Mestalla fent el 2 a 0. Errada defensiva dels d’Orriols i Alcácer superant a Rubén pareixia ser l’autor del gol però davant la defensa, l’algerià va espentar el baló dins la xarxa.

El VCF aconseguia ampliar diferencies i Nuno donava entrada al camp a Dani Parejo. El conjunt de Nuno donava un canvi de cara prou evident. De fet el capità blanquinegre prop va estar de fel el tercer de falta directa. Qui si va estar encertat i va fer el golàs de la nit va ser Zakaria Bakkali. El belga tancava la nit amb un superb gol que donava l’idea de la gran classe del jugador.

Al tram final de partit, el VCF va saber jugar amb el rellotge i va refredar el partit per cimentar de la millor forma una victòria que per a res havia resultat tan fàcil com el lluminós de Mestalla registrava amb el 3 a 0. De fet amb el xiulit final del col·legiat l’aficionat valencianista no oblidava i acomiadava al seu equip al càntic de ‘Nuno vete ya’. El conjunt blanquinegre complia amb el resultat, no tant amb les sensacions al derbi de la Capital del Túria que va ser lluitat i ben plantejat per un equip, el Llevant, que només havia entrenat 3 dies amb el seu nou tècnic.